Molí de Puig-oriol
Lluçà

    Osona
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    A 600 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 11'100

    Coordenades:

    42.06473
    2.05174
    421547
    4657398
    Número de fitxa
    08109 - 81
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Reg. Cad: 08108A012000290000BB
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El molí de Puig-oriol està situat uns metres a l'oest de la riera de Lluçanès, al nord del pont de la riera Lluçanès i al sud de la Garona. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa, primer i segon pis, ampliat i reformat en nombroses ocasions. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra, tot i que actualment es troben arrebossats i amb la majoria d'obertures reformades. Del molí original es conserven únicament dues obertures a la façana sud, un portal a nivell de planta baixa emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció "CLIMEN PUIGXIRIOL RENOVAT ANY 1817" junt amb una creu intercalada a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. A la dreta de la façana hi ha un petit cos adossat sota el qual hi ha el carcabà. Adossada al nord de la masia hi ha la bassa del molí, bastida amb amples murs de maçoneria de pedra, i uns metres més al nord, l'antiga resclosa, formada per un llarg mur de maçoneria de pedra que travessa la riera Lluçanès i que es troba cobert de vegetació. Del canal original no n'han quedat vestigis i ha estat substituït per una canonada enterrada.

    Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014).

    El molí de Puig-oriol es troba documentat en l'establiment fet pels antics propietaris Salvador i Pere Rocadenbosch a la família Puigoriol l'any 1540. En el moment de l'establiment el molí i la maquinària es trobaven enrunat i la família Puigoriol va seguir pagant el cens de l'establiment com a mínim fins 1707. De l'any 1550 hi ha un document que fa referència a la instal·lació d'una molina serradora, que va funcionar com a mínim fins 1594. També apareix en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716, en el que només s'esmenta com a molí fariner.

    AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). Lluçà: Ajuntament de Lluçà.

    Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716). Arxiu de la Corona d'Aragó.

    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 

    MESTRE, P. (1997) " Notícies històriques sobre el mas i el molí de Puig-oriol". El temperi nº 6. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Primavera 1997.