Molí de les Flors
Saldes
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
És un edifici format per dues edificacions en forma de L, de planta i tres pisos, una de començaments del segle XIX coberta amb teulada a doble vessant i altra de finals (1861) coberta amb teulada a quatre vessants. Disposa de dos balconades fent angle decorades amb rajoles de colors. La façana principal que s'obre a ponent té porta d'arc rebaixat de maó i una placa a la façana amb la inscripció "Molí de les Flors de Joan Trasserra" i a la llinda gravada la data 1861, quan va ser construït pe aquest farmacèutic que va aprofitar l'estructura d'un antic molí del segle XVIII anomenat Molí de Vellut. L'edifici de tramuntana té una balconada d'arcs de mig punt i s'obre a un pati central. Conserva al seu interior tota la maquinària que es va instal·lar en aquest moment. Disposa d'un jardí davant la façana principal amb elements decoratius de ciment imitant troncs d'arbre, de l'estil dels jardinets Artigues de La Pobla de Lillet. Es troba a la riera de Saldes, aigües avall del Molí de la Palanca.
Història
Joan Trasserra i Conill era fill d'un moliner de la Corriu, que l'any 1861 es va instal·lar al molí de Vellut, al peu de la riera de Saldes. Aquest moliner feia de remeier, que per les seves sures consultava llibres de medicina; aquesta activitat del pare segurament va portar al fill a estudiar farmàcia, traslladant-se a Madrid on va instal·lar la farmàcia El Globo. El 1910 va fer bastir un gran edifici a l'antic emplaçament del molí de Vellut a Saldes. Va establir també una plantació d'arbres fruiters i una bassa artificial amb truites. L'any 1914 es modernitzà el conjunt, de manera que l'aigua que arribava de la riera mitjançant un canal, feia funcionar una turbina marca Fay-Vallvé de Barcelona, que movia uns embarrats que posaven en moviment les moles de La ferté, l'escairador i una dinamo que donava llum a la casa. A sota de l'obrador encara es conserven aquests elements en bon estat. A la planta baixa hi ha dues moles amb tremuja (una per la farina de pa i altre pel bestiar), l'escairador, la cabra i alguna de les eines pel manteniment de les moles. També hi ha el dipòsit on es posava el gra per ser netejat abans de moldre'l, així com el llímpia, que era un dipòsit amb un corró on anava a parar la farina després de mòlta per separar-la del segó. Durant l'època que van funcionar més les mines de carbó el molí feia les funcions d'hostal. Com a farinera va funcionar fins el 1970. Joan Trasserra va intervenir activament en la oposició a la venda del bosc de Gresolet per part del comte de Fígols, el Sr. Olano.
Bibliografia
AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3610. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.
