Molí de la Coma
Lluçà

    Osona
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    A 1200 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 7'300

    Coordenades:

    42.07468
    2.08519
    424326
    4658473
    Número de fitxa
    08109 - 83
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Únicament es conserven algunes parts dels murs de càrrega.
    Protecció
    Legal
    Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC. 24.111.031
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad: 08108A008000100000BX
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El molí de la Coma està situat al costat d'una esplanada que s'estén a l'oest de la riera Gavarresa, al sud-oest de cal Bassó i al nord de Terradelles, masia que pertany al terme municipal de Perafita. Es tracta d'un molí en runes del que es conserva únicament part del mur que delimitava la bassa i alguns murs de l'antic habitatge, completament enrunats i coberts de vegetació. Els murs de l'habitatge, adossats al sud de la bassa, són de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i es troben quasi completament enrunats, amb una alçada màxima de mur conservat propera al metre i mig en alguns punts. Al nord hi ha la bassa del molí, també parcialment enrunada i coberta de vegetació. Conserva parcialment el mur est i l'ample mur que tanca la bassa pel nord que formava part alhora de la bassa i la resclosa.

    La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya.

    El molí de la Coma es troba documentat en la llibreta de precepte pasqual de 1862 i en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX. Va deixar de funcionar pels volts de la Guerra Civil i va ser habitat fins als anys 70.

    BACH, Mn. A. (2003) Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà. Parròquies del Lluçanès.

    Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.

    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.