Molí de cal Fèlix o Molí de Querol
Montmajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Està format per un edifici en el que destaca la torre central d'època medieval. Es troba a la riba de la riera de Navel, al peu del camí Ral que portava de Cardona a Serrateix (strata cardonensis), i per tant al costat d'una important via de comunicació medieval. La construcció més antiga és una torre de planta trapezoidal, construida amb grossos carreus ben escairats i coberta amb teulada a una vessant. A ells es troben adossats dos edificis amb elements d'època medieval, tot i que també s'observen ampliacions posteriors, tal i com mostra la data gravada en la llida d'una porta de la paret del costat de la riera: 1677. La bassa es troba a mig dels edificis, dels quals aprofita els murs i penetra sota la torre a través d'un ampli arc de mig punt. Aquest és un molí amb pou o cup, generant un salt d'aproximadament sis metres. Les moles es trobaven a l'edifici del costat de llevant, tot i que actualment es troba molt malmès i no queden restes. Es distingueix clarament la sortida de l'aigua del molí fins al seu retorn a la riera. La resclosa es troba uns 500 metres més amunt, sota la casa Buida-sacs, tot i que ha sofert modificacions. A la part superior del dels parets de llevant i ponent de la torre hi ha un seguit de forats alineats que poden refermar la teoria d'alguns investigadors de que hi hauria un colomar al pis superior ja des dels seus orígens.
No s'ha pogut accedir a l'interior ja que es troba en molt mal estat de conservació i els habitants ho consideren perillós. Al costat del molí hi ha un amagatall excavat en un desnivell del terreny.
Història
El molí de Querol o d'en Fèlix seria amb tota seguretat el molí del castell de Querol. La riera de Navel a l'edat mitjana proporcionava aigua a d'altres molins, com el de Navel (Montmajor) i el de Vilajussana (Serrateix), fet que denota la importancia de l'economia agrícola en l'època. Diferents documents del monestir de Santa Maria de Serrateix reflexen l'existència de molins en aquesta zona, tot i que no sabem a quins d'aquests molins es referien. Un document de l'any 982 (BOLÓS, 1983), fa referència a la donació d'un alou al Pujol de Planès que contenia molins a més d'altres elements. Als llibres parroquials de Montmajor es fa referència al Molí de Carol: en 1692 hi vivia Joseph Fígols i Maria Sansada, el 1716 feia de moliner i ferrer Joseph Figols el seu fill, constant Ramon Figols al 1742 i Domingo Figols al 1772. El nom de molí d'en Fèlix seria posterior a aquestes dates. La torre del molí possiblement fou una torre da guaita medieval, igual que la de Montmajor, amb una funció de vigilància del camí ral de Cardona.
Bibliografia
AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketrés Ed. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.
