Querol
Montmajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La masia de Querol forma un conjunt junt amb els coberts, pallissa i femer que es troben al seu costat. La casa conserva unes massisses parets construides amb grossos carreus de pedra molt ben treballats i que denoten el seu passat com a possible casa forta situada a prop del castell de Querol. Possiblement la casa es construís con a residència del castell. La façana és orientada a migdia, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, planta, pis i golfes. En ella s'obre la porta principal adovellada i tres finestres amb llindes de pedra al pis, i una finestra central a les golfes. La finestra central del pis conserva la llinda amb senyals d'una antiga inscripció que sembla una creu grega (amb les puntes amples) i una decoració en forma d'ones a la part inferior, tot i que l'estat de la pedra és molt dolent al ser sorrenca i saltar en capes. A la façana posterior s'obren tres espitlleres a la planta i tres finestres petites al pis sense cap disposició simètrica. Davant de la façana, l'era s'ha tancat amb un baluard aprofitant dos coberts que es troben a banda i banda de la casa davant de la façana. A la dreta es troba una pallissa i un femer construit amb volta de pedra. En una roca al costat dret de la casa hi ha un forat que sembla una sepultura antropomòrfica excavada a la roca i que tindria relació amb la propera església de Santa Maria de Querol.
Història
El lloc de Querol apareix molt sovint en la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix, com a límits de donacions que va rebre el monestir a la zona de la riera de Navel i al terme de Montmajor (topònims: Cherol, Kastro Kerol) al segle XI (1029, 1015) (BOLÓS, 1983) (pergamins Arxiu Diocesà de Solsona, fons Serrateix). Al fogatge de 1381 consta el "castell de Querol, den Johan des Brull, donzell, 3 focs" (IGLESIAS, 1962). Posteriorment, al estar situats el castell i l'esglèsia en una zona de gran influència de la família vescomtal dels Cardona, eren propietat de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Miquel de Cardona, després de la donació feta el 10-II-1612 per Pere Gatuelles de Solsona, prevere i rector de St Feliu de Lluelles, del castell i terme de Querol, situat part a la vegueria de Berga i part a la de Cardona. La comunitat exercí el seu domini sobre el territori fins al segle XVII i fins a la desamortització. La casa es va construir al costat de l'església i del castell i possiblement com a continuitat d'aquest. Al 1696 era una caseta que va ser ampliada posteriorment.
Bibliografia
BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. IGLÉSIAS, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona.
