Menhir de la Pedra Llarga
Palau-solità i Plegamans
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Monòlit rectangular de pedra no local (conglomerat del triàsic inferior -fàcies Buntsandstein-, amb nivells de granulometria més fina -microconglomerats i gresos-), que presenta seccions tant longitudinals com transversals rectangulars. Les dimensions màximes visibles són: 2,43 m per 1,20 m per 0,57 m; es desconeix l'alçada màxima total.
És una gran pedra tallada irregularment per la mà de l'home i aixecada verticalment. Segons Ll. Ventura, fa molts anys van intentar trobar-ne el límit inferior aprofundint fins a 0,40 m sense aconseguir-ho.
Aquest monument megalític podria haver estat realitzat amb una funció religiosa abocada al culte dels morts o als poders de les divinitats -menhir-, o bé com a simple fita de límit territorial o com a element singular per a repressentar el poder o prestigi d'una determinada comunitat.
Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).
Història
L'existència del menhir de la Pedra Llarga es coneix al municipi des de temps immemorials.
Per la complexitat que podia representar la seva realització cal suposar una participació col·lectiva, que alhora pressuposa l'existència d'una societat complexa.
Pel que fa a la motivació de la seva construcció, es podrien tenir en compte dues possibilitats. El motiu primari, per a deixar constància de la presència d'un grup prou fort i cohesionat socialment o simplement determinar la propietat de les terres, el poder i el prestigi. I el motiu secundari, com a senyal de necròpolis, restes humanes, enterraments, lloc sagrat, etc...
També es podria considerar com a marca d'un límit territorial, situat just davant del lloc d'unió i desguàs de la riera de Sentmenat, en el lloc més adient per a la seva visió al travessar la riera aprofitant una elevació del terreny que li permetia estar fora de l'abast de les crescudes i erosió de la riera.
La seva ubicació podria també relacionar-se amb l'antiga presència de camins preromans que creaven la subcomarca.
La seva funció de fita territorial és posterior, aprofitant les seves característiques d'immobilitat i perpetuació originals. Durant l'època medieval va servir per marcar la divisió parroquial, que encara perdura actualment.
Bibliografia
AULADELL i MARQUÈS, J. "La Pedra Llarga. Una aproximació històrica". Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 8. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.
BERTRAN, J., BOSCH, J. i TENAS, M. (2011). "Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet". Monogràfic nº 26: Els menhirs del Baix Vallès. Mollet: Editorial Centre d'Estudis Molletans.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans).
ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.
VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. 1985.
