Llegenda de la Pedra Llarga

Palau-solità i Plegamans

Fa molts anys, a un hostal de Martorell hi treballava una minyona que s'encarregava de portar l'aigua a la casa. Era una feina molt feixuga perquè cada dia, i diversos cops, havia de travessar el riu Llobregat, carregant els càntirs per una palanca molt estreta.
Un dia va ploure molt i la minyona, al no poder travessar el riu, va exclamar: "donaria la meva ànima al diable si aquest m'alleugés el treball". De sobte, el diable va aparèixer i li va prometre que en una sola nit bastiria un pont de pedra, a canvi de la seva ànima.
La noia va acceptar i aquella mateixa nit va començar la construcció del pont. Per bastir-lo, els dimonis anaven a buscar pedres molt grosses al Montseny i a Montserrat.
A la matinada, el pont estava gairebé enllestit i la noia, molt penedida, va explicar a la mestressa el seu problema. La senyora, sense perdre el temps, va anar al corral i va llençar una galleda d'aigua sobre el gall, que de l'ensurt es va posar a cantar. Els galls dels entorns van començar a cantar i el cant es va anar propagant fins a arribar a la masia de can Cortès, a Palau-solità i Plegamans. Just en el precís moment en el que el gall de la casa cantava, el dimoni passava a la vora carregat amb l'última pedra que faltava per enllestir el pont. En sentir-lo, va creure que ja era l'alba i que, en conseqüència, havia perdut la jugada; molt enfadat, va llençar la pedra a terra, la Pedra Llarga, que és la única que falta per acabar el pont del Diable de Martorell.