Masoveria de Vilartimó Lluçà

Osona
Sector nord-oest del terme municipal
A 8950 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 37'200

Coordenades:

42.084
2.01826
418801
4659569
08109-77
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX
Regular
L'interior no conserva el sostre de la planta baixa.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad: 08108A014000030000BI
Jordi Compte i Marta Homs

La masoveria de Vilartimó es troba situada uns metres al nord-est de Vilartimó, en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia parcialment arrebossats. Les cantonades es troben delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
La façana principal, orientada a l'oest, conté a nivell de planta baixa dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta, un dels quals tapiat, i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada.
La façana nord té un cobert adossat i no conté obertures. A l'extrem esquerre hi ha l'antic forn de pa adossat, del que únicament es conserva una part de l'inici de la volta, format amb grans blocs de pedra treballada.
La façana est conté un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis.
La façana sud dóna a un pati tancat, delimitat per la masoveria, el volum principal de la masia i el femer. La façana es troba dominada per diverses estructures adossades i a l'extrem esquerre hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis, on el mur és de tàpia, hi ha tres finestres.

Cal Masover de Vilartimó es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.

BACH, Mn. Àngel (2003). Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà. Parròquies del Lluçanès.
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.