Mas les Generes

Talamanca

Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i l'imparable desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. Les notícies històriques que trobem són les següents: 1254 - En un dels pergamins de Sant Benet de Bages, de l'arxiu de Montserrat, trobem un rebut d'un import de 1300L que justifica la venda dels masos Generes i l'Espluga a favor del monestir de Sant Benet. 1255 - Un altre pergamí, que també figura en aquest arxiu, és la documentació de la compra dels masos Generes i Espluga feta per l'abat i els monjos de Sant Benet de Bages. 1259 - Un tercer document del mateix arxiu acredita la compra dels esmentats masos a favor del monestir. 1311 - L'abat i els seus monjos de Sant Benet de Bages venen un tros de terra de la propietat del mas Generes, situada en el terme de Talamanca. (Arxiu de Montserrat - Pergamí num. 2224 de Sant Benet de Bages). 1327 - Segons ens aclareix un pergamí d'aquest any, el mas Solà Calderen i el mas Generes eren una mateixa casa i era de propietat directa de Sant Benet. 1553 - En el fogatge d'aquest any figura Joan Jeneres com a cap de la casa i habitant del mas Generes. 1609 - En el capbreu de Joan Serra hi ha la declaració de les propietats. Amb aquest capbreu es pretén, sobretot, que tots els propietaris del terme declarin al senyor del terme les seves propietats, els seus límits, el perquè i des de quan les posseeixen, i què en paguen, amb una finalitat fiscal. Hi consten Salvador Mas i Joan Polar com a pagesos i tutors dels hereus de Joan Generes. En la seva propietat hi consten el mas de l'Espluga, el mas Calderó i el mas Canuval com a afegits al mas Generes. 1775 - En el cadastre corresponent a aquest any, Valentin Generes figura com a propietari. 1862 - En el llibre núm. 19 de "Traslación de Dominio", de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa, llegim que el mas Generes pertany a la partida de les Buxalles. 1862 - En unes 'Cartas dotales' en que Antònia Font constitueix el dot a Fructuós Marató, el seu futur espòs, també trobem esmentada: 'una tierra de cabida tres cuarteras de sembradura de trigo de pertinencias del manso Generes, del termino de Talamanca. Paga la cuarta parte de los frutos y linda a oriente, mediodia y poniente con tierras del manso Generes y a cierzo con el aparcero Valentin Casas de Navarcles'. BALLBÈ (1997:57) Sembla que la finca va pertànyer a la família Generes fins a començaments del segle XX. Per falta de descendència, el mas passaria a familiars més llunyans, perdent-se així el cognom. L'actual propietari, compra la propietat a finals dels anys noranta, trobant el mas en força mal estat, fet per el que decideix reconstruir-lo. Fins a l'abandonament de les feines al camp a principis de segle XX, la casa ha fet sempre les funcions de pagesia, amb la vinya i els cereals com a principals conreus. La gran extensió de terres que explotava feia necessari un gran nombre d'homes al camp, la majoria d'ells de la localitat veïna de Navarcles. Les tines enmig de les vinyes i les barraques així ho indiquen.