Tina del camí de les Generes I Talamanca

Bages
Camí de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca
Pista forestal Viladordis-Talamanca. Creuem el riu i seguim la pista uns 850m i agafem camí esquerra

Coordenades:

41.72658
1.88924
407616
4620016
08277-13
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
XVIII-XX
Dolent
La vegetació hi creix per tots costats malmetent l'estructura i força carreus han desaparegut.
Legal
BCIL 609-I
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 001A00007
Quim Serdà Manau

La planta de la construcció és de forma circular. La part inferior dels murs és construïda amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. La tina es troba en força mal estat, i n'han desaparegut la part superior del mur i la totalitat de la coberta. El broc s'ubica al nord i queda emmarcat a l'interior del mur. La runa de la mateixa construcció i la vegetació n'omplen el dipòsit. Tot i el deteriorat estat en el qual es troba la tina, podem orientar l'entrada a l'oest, ja que disposa d'una una rampa construïda. La pedra amb la qual ha estat feta la tina es troba molt deteriorada i erosionada. AADD (2005:148) Planta: circular Orientació: Nord-Oest Porta (alçada x amplada): 0 x 110 cm Diàmetre interior: 190 cm Alçada dipòsit: 280 cm Volum en litres: 7.950 Gruix parets: 50 cm Rajoles: 39'5 x 39'5 cm Conservació parets: desperfectes Conservació del sostre: desaparegut Conservació de les rajoles: deteriorades

El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic. Sembla ser que aquesta tina seria explotada pel mas Les Generes, propietat que tenia una gran extensió de conreu de vinya als segles XVIII i XIX.

AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.