Mas Castellar 1
Santa Margarida i els Monjos

    Alt Penedès
    Mas Castellar.
    Emplaçament
    voltants de Mas Castellar a una zona lleugerament inclinada damunt un barranc sobre el Foix.

    Coordenades:

    41.30764
    1.66116
    387925
    4573773
    Número de fitxa
    08251-117
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Ibèric
    Segle
    II-I aC.
    Estat de conservació
    Regular
    Va ser arrasat durant els treballs agrícoles.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 018A00006
    Autor de la fitxa
    Tríade scp

    Terrenys de conreu i erms al voltant de Mas Castellar (actualment hi ha el centre Remar), en una zona lleument inclinada de 2 hectàrees damunt un tall de terra de 25 metres sobre el riu Foix. Encara s'hi poden observar restes de ceràmica comuna ibèrica i d'àmfora. Nombroses restes de ceràmica ibèrica a torn, tant formes com informes, i a mà, apareixen al llarg d'uns 20 o 25 metres, al tall de terra que delimita el camí que segueix el torrent que desguassa al Foix, als peus del castell de Penyafort. La potència de terra amb materials associats és força important, entre 70 i 100 cm.

    Al 1948, Pere Giró realitzà una excavació als terrenys, que varen ser rebaixats pel treball agrícola i on van aparèixer ceràmiques i taques de terra més fosca que delimitaven sitges d'emmagatzematge. S'excavaren un total de 35 sitges, algunes de les quals agrupades i assenyalades amb un sol número, i es va localitzar una espècie de mur, que podria ser una tanca de protecció de la zona de magatzem, fet amb carreus. També es varen descobrir restes d'altres murs que van fer pensar a Giró en un poblat. Concretament, al costat de la sitja nº12 s'hi localitzà una habitació i una possible entrada pel costat sud -est, amb una possible torre de protecció. S'hi localitzà un plat de premsa de pedra calcària en molt bon estat. Els materials estan dipositats al Museu de Vilafranca. El jaciment està considerat un dels més importants d'aquesta època de la comarca de l'Alt Penedès. Hi va aparèixer ceràmica ibèrica pintada de molt diverses formes, ceràmica campaniana, ceràmica a mà, lluernes,...També hi aparegueren materials metàl·lics: fíbules, punta de fletxa, anelles, ...

    ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1949): 'Prensa ibérica al Penedes.' dins "Revista del Museu de Mataró". Maig. GIRÓ, P.: (1950): 'Identificación de algunas vias romanas en el Penedès.' dins "Actas de la I Asamblea intercomarcal del Penedes i Conca d'Odena", Martorell. GIRÓ, P.: (1961): 'El poblado prerromano de Mas Castellar (Monjos, Vilafranca del Penedes)' dins "Ampurias" XXII - XXIII, Barcelona. GIRÓ, P.: (1979): 'Notes d'arqueologia a Catalunya: Santa Margarida i els Monjos' dins "Informació Arqueològica. Butlletí informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona." Barcelona, pp.165-166. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.43. MASCORT,M, SANTMARTÍ, J. I SANTACANA, J.(1988): "setè col·loqui internacional d'arqueologia de Puigserdà." SANTMARTÍ, E. I PADRÓ, J. (1977): "Ampurias" Barcelona.