Mas Calderols
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Una part de l’estructura es va eliminar durant l’obertura del carrer. S’observen restes d’enderroc i l’escaire d’una estructura muraria.
Descripció
Restes de murs que mesuren aproximadament un metre d’amplada per uns trenta centímetres d’alçada màxima visibles, de pedra, en part collats amb morter de calç que deixen entreveure una construcció de planta quadrangular, amb possibles dependències. Està ubicat al vessant hidrogràfic dret del torrent de Calderols que neix al sector nord del turó que porta el mateix nom. El jaciment presenta un retall efectuat en el marge, visible des del carrer, que s’efectuà fa anys durant l’eixamplament i condicionament de la zona amb motiu de la seva urbanització. Al seu voltant s’hi observen restes de maó i teula disperses que baixen cap el torrent on també per dessota mateix de l’estructura principal s’hi ha localitzat un mur de varis metres de llargària per un metre d’amplada. Damunt hi creixen varies alzines amb vegetació de sotabosc.
La seva excavació arqueològica podria aportar llum respecte al forn de terrissa construït a proximitat.
Història
Segons consta en els estudis que han realitzat varis autors a partir dels pergamins que s’han preservat fins a data actual, Calderols seria un mas rònec que ja al segle XVI hauria format part del patrimoni aconseguit pels propietaris de Can Solà de la Font, posteriorment anomenada Can Solà del Racó.
BALLBÉ (1981) esmenta que a l'any 1390 Fra Joan, Abat del Monestir de Sant Llorenç del Munt estableix a Jaume Solà del mas Font, de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, el mas Calderols. El mateix autor el situa a proximitat de Can Solà del Racó.
En l’estudi que CANYAMERES (2001) fa de Can Solà del Racó, un dels masos més importants de Matadepera, esmenta que quan Pere Solà de la Font testa (el dia 16 d’abril de 1526), el patrimoni familiar s’havia engrossit. De tal manera que, a més del mas de la Font, també englobava el mas Riera, que havia fet reconstruir i varis masos llavors enrunats, Vilanova, Castanyet, Dalmau, Querol, Gener, Garriga, Torra, Codonyer, Marçans i Calderols. En el testament es disposa que a la seva mort, en Joan, el fill gran, com hereu hauria d’escollir una part i repartir-ne l’altra part amb en Narcís, (segon, germanastre) i sinó, amb en Jaume (altre germanastre).
Joan Solà i Torrella, l’hereu es queda amb el mas principal, el mas Marçans, un apart del mas Vilanova i algunes peces disperses agregades des d’antic. Mentre que la resta aniria per Narcís. Terres conegudes com a Can Solà del Pla.
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.
AMETLLER i BASSETS, M. (1998). Una Masia de Matadepera: can Solà de la Font o del Racó. Notes per a la seva història. Terme, 13. Terrassa.
BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er Volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.
BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.
CANYAMERES i RAMONEDA, Esteve (2001). Can Solà del Racó de Matadepera (segles XIII-XVII). Dins Terme, 16, pp. 91-109. Terrassa.
FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.
FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.
FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.
