Jaciment de Can Solà del Pla
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-restaurant de Can Solà del Pla, pot remuntar-se a l’Edat Mitjana, per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.
Història
El nom del Mas Pla ja consta en varis documents de l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt datats del segle XIV. En una afrontació es pot llegir: “ Acte en el qual fra Pere, abat de Sant Llorenç del Munt, de consell del seu convent, dedueix i relleva Bn Garriga de l’agrer de tasca i delme a què és obligat l’honor que té en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit Asclaperol (...). Termena a sol ixent l’aragall. A migiorn, amb la Coma de Mur i part amb la tinença del mas de Torra. A ponent amb l’honor del mas del Plano i part amb la tinença del mas Triador”.
En l’estudi que fa CANYAMERES (2001) SOBRE Can Solà del Racó, un dels masos més importants de Matadepera, esmenta que quan Pere Solà de la Font (que posteriorment esdevindrà del Racó) testa (el dia 16 d’abril de 1526), el patrimoni familiar s’havia engrossit. De tal manera que, a més del mas de la Font, també englobava el mas Riera, que havia fet reconstruir i varis masos llavors enrunats, Vilanova, Castanyet, Dalmau, Querol, Gener, Garriga, Torra, Codonyer, Marçans i Calderols. En el testament es disposa que a la seva mort, en Joan, el fill gran, com hereu hauria d’escollir una part i repartir-ne l’altra part amb en Narcís, (segon, germanastre) i en cas contrari ho podria fer amb en Jaume (un altre germanastre).
Joan Solà i Torrella, l’hereu es queda amb el mas principal, el mas Marçans, una part del mas Vilanova i algunes peces disperses agregades des d’antic. Mentre que la resta aniria per Narcís. Terres conegudes com a Can Solà del Pla.
En els Processos de Batllia conservats a l'Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès, consta una concessió d'obres establerta el 13 de gener de 1683 a Maria BArata i Castell, vídua, i al seu fill Josep Barata per construir de nou la casa del mas Solà del Pla, de Matadepera, per valor de 550 lliures, per no poder reparar la masia vella per tenir fonaments dèbils.
Les reformes més importants provenen de la reconversió de la masia en restaurant que s’han anat duent a terme des de l’any 1969, any en que consta la primera llicència d’activitats a l’Arxiu Municipal.
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.
AMETLLER i BASSETS, M. (1998). Una Masia de Matadepera: can Solà de la Font o del Racó. Notes per a la seva història. Terme, 13. Terrassa.
BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.
BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.
FERRANDO, A. (1987). El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. p.70
FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.
