Maçaneres Lluçà

Osona
Sector sud-oest del terme municipal
A 1000 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 17'500

Coordenades:

42.02726
2.03421
420049
4653254
08109-74
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad: 08108A019000290000BP
Jordi Compte i Marta Homs

Maçaneres està situada a l'extrem sud d'un serrat lleugerament elevat sobre el pla Magre, al sud-est de la Casanova del Grau i Generes.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades que delimiten un pati o lliça davant la façana principal, amb accés principal orientat al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb les cantonades diferenciades amb carreus treballats a la meitat inferior i amb obra vista a la superior. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una porta i un portal d'arc rebaixat emmarcats amb brancals de pedra treballada i arc d'obra vista, una finestra emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres emmarcades amb maó i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó. Davant la façana hi ha adossades les estructures que tanquen el pati, algunes bastides amb murs de maçoneria de pedra i altres amb obra vista.
La façana est conté una finestra per planta, a la planta baixa i a les golfes emmarcades amb maó i al primer pis amb pedra treballada i ampit de pedra.
La façana nord conté una estructura adossada, l'antiga comuna, bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades d'obra vista, i amb una finestra emmarcada amb obra vista a nivell de primer pis. Les dues obertures de la façana es troben a l'esquerra de l'estructura, a nivell de planta baixa la boca d'un forn emmarcada amb pedra treballada que no conserva el volum adossat on hi hauria la volta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis.
La façana oest conté una finestra balconera emmarcada amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A la dreta hi ha les estructures adossades que tanquen el pati per l'oest. Al sud-oest de la masia hi ha una esplanada on hi ha una gran alzina i un pou circular bastit amb murs de maçoneria de pedra.

En l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 es cita el topònim "ipsa Massana". Tot i així la masia es troba documentada en els amillaraments de 1862 i en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.

FERRER, M. Àngels i SURINYACH, Miquel (1996). La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà. Ajuntament de Lluçà (inèdit).
BACH, Mn. Àngel (2003). Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà. Parròquies del Lluçanès.
PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.