L'Obaga
La Palma de Cervelló

    Baix Llobregat
    Zona boscosa a migdia de la Palma
    Emplaçament
    Zona boscosa a migdia de la Palma de Cervelló.
    200

    Coordenades:

    41.41238
    1.95125
    412350
    4585067
    Número de fitxa
    08905 - 60
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    El traçat previst de la variant de la carretera BV-2421, que contribuiria a fragmentar l'espai i a desvincular-lo de l'entorn de la riera de Rafamans.
    Protecció
    Legal
    Espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Varis propietaris
    Autoria de la fitxa
    Xavier Esteve Gràcia

    És un espai forestal que s'estén al sud de la riera de Palma (vessant obaga de les mutanyes de l'Ordal). Es caracteritza per ser una massa vegetal poc fragmentada. Actualment és una pineda que evoluciona cap a l'alzinar que acull diverses espècies faunístiques. Aquest espai presenta un valor important per la seva continuïtat i connexió amb la xarxa hidrogràfica.
    Orientada majoritàriament vers el nord, els seus límits septentrionals els marca principalment la riera de Rafamans, mentre que per l'oest i el sud limita amb el terme de Cervelló i, per llevant, la urbanització de can Vidal. Es tracta d'un vessant humit, extens i poc fragmentat, que ofereix hàbitats de qualitat per a la fauna i la flora. En diferents sectors els marges de pedra seca palesen que, en el passat, en part l'ocuparen camps de conreu aterrassats, segurament de vinya.
    Així, la pineda de pi blanc que s'estén a la zona, té diferents matisos:
    - Pineda humida de pi blanc que es troba en zones menys alterades o sense sotabosc, en els baixants de les torrenteres. Presenta peus d'alzinars, marfull i llorer.
    - Pineda de pi blanc amb sotabosc d'alzinar. Constitueix un estadi de successió avançat cap a l'alzinar mediterrani típic. Presenta diferents estrats: capçada de pi blanc, capçada d'alzines i sotabosc típic d'alzinar i lianes enfilant-se per les capçades. Espot apreciar que la successió va avançant, ja que es troben pins morts i secs (l'alzinar va guanyant terreny progressivament). Probablement, l'origen d'aquesta vegetació es troba en l'abandonament dels conreus de les vinyes en feixes durant els anys quaranta. Encara es poden apreciar les feixes i els murs de pedra.
    - Pineda xeròfila de pi blanc. És la pineda de zones amb més insolació i amb poc sòl. Probablement són els ambients menys alterats per l'home donada la seva inaccessibilitat. Es troba als dos costats del torrent de Can Rius. La successió cap a l'alzinar es veu aturada per factors limitants com la manca de sòl i la humitat. Cal destacar la presència del margalló (Chamareops humilis), la única palmera europea, protegida per la legislació actual.

    Finalment es troba el matollar. És la zona amb manca de peus arboris establerts, probablement per alteració recent. Hi ha un estrat de matolls molt dens, amb peus d'alzinars de rebrot, brucs i estepes.
    Degut a la manca de fragmentació i a la connexió fàcil amb la riera, aquest espai té un valor faunístic important. Entre les espècies d'ocells destaquen les mallerengues petita (Parus ater), emplomallada (P. cristatus), blava (P. caeruleus), carbonera (Parus major), i cua-llarga (Aegithalos caudatus), el bruel (Regulus ignicapillus), el raspinell (Certhia brachydactyla), el colltort (Jynx torquilla), la merla (Turdus merula), els tords (Turdus philomelos), els tallarols (Sylvia sp.), les bosquetes (Hippolais sp.), els cargolets (Troglodytes troglodytes), el pit-roig (Erithacus rubecula) , el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rossinyol bord (Cettia cetti). També cal destacar l'abundància de tudons (Columba palumbus) nidificants, fet que suggereix la presència de l'amagadís astor (Accipiter gentilis).
    Entre els mamífers es detecten el porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela sp.), i l'esquirol (Sciurus vulgaris), molts d'ells trobats atropellats a la carretera de Corbera. Igualment cal destacar la presència de la rata cellarda (Eliomys quercinus).
    Entre els rèptils es coneix la presència del vidriol (Anguis fragilis) i de la serp d'aigua (Natrix maura). La dificultat d'accés condiciona la troballa d'altres espècies probables en aquest tipus d'ambient.
    Entre els amfibis, s'han trobat salamandres (Salamandra salamandra) i granotes verdes (Pelophylax perezi). d'altres espècies són altament probables a la zona, com el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), el tòtil (Alytes obstetricans) i la granoteta de punts (Pelodytes punctatus).

    AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques.
    SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 14.
    Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló. Inèdit