Riera de Rafamans

La Palma de Cervelló

El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'ACA, són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. El registre d'aprofitaments de l'ACA recull una segona autorització d'aprofitament superficial, provisional, de 4 l/s per a ús industrial. Tots dos són modestos, no suposen una afecció important al règim hidrològic natural. (Cont. Descripció): No és fins a la confluència entre les rieres de Cervelló i de Rafamans, que apareixen boscos en bon estat. En la Riera de Rafamans la vegetació potencial, passa de ser una comunitat d'alzinar amb roure (Vibrurno-Quercetum ilicis), que és la vegació climàcica de l'espai ocupat pel municipi, a una comunitat pròpia de ribera, disposada paral·lelament al curs fluvial, degut a les condicions d'humitat i nivell freàtic més elevat la comunitat tipus seria representada per l'albereda, amb l'àlber (Populus alba) com a espècie dominant, freixes (Fraxinus angustifolia), pollancres (Populus nigra) i oms (Ulmus minor) i per la salzeda, bosquetons arbustius integrats per diferents espècies de salze, es tracta de comunitats amb una gran capacitat d'amortir l'efecte de les avingudes. La part superior és boscosa amb roques i indrets intricats. La part mitja, a la que es correspon majoritàriament el seu pas per la Palma, és planera i amb camins al seu voltant. La part final és un bosc de ribera molt ric. Hi ha dos tipus d'avifauna vinculada a la riera: la que es troba tot al llarg de l'ecosistema fluvial, i la que s'hi troba esporàdicament. Entre el primer tipus hi ha els ocells que hi van a beure i a remullar-s'hi, i els que són pròpiament de ribera, com el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). A les nits de primavera i estiu s'hi sent el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i, durant tot l'any s'hi senten –més que no pas veure's- la cuereta blanca (Motacilla alba), la torrentera (Motacilla cinerea), el cargolet (Troglodytes troglodytes) i el pardal de bardissa (Prunella modularis). També s'hi pot veure algun aligot (Buteo buteo). Entre els ocells que es troben a determinats indrets, cal destacar, prop de Can Via, l'oriol (Oriolus oriolus), la polla d'aigua (Gallinula chloropus) i, esporàdicament, alguna becada (Scolopax rusticola) hivernant; als voltants de la font del Marge, s'hi veuen el rascló (Rallus aquaticus), la polla d'aigua i alguna parella d'ànecs coll-verd (Anas platyrhynchos); a prop de Can Mascaró, es pot sentir el particular cant de la xivita (Tringa ochropus) i veure també ànecs coll-verd. A l'estiu, s'hi troba l'oriol, que nidifica a la part alta dels arbres més grans i, a l'hivern, s'hi sol establir una colònia de durbecs (Coccothraustes coccothraustes) Baixen a beure a la riera teixons (Meles meles), porcs senglars (Sus scrofa) i guineus (Vulpes vulpes). Els exemplars trobats morts a la carretera, prop de les immediacions de la riera, també són visitants esporàdics d'aquest ambient: genetes (Genetta genetta), fagina (Martes foina), mostela (Mustela nivalis). Finalment, hi ha eriçons (Erinaceus europaeus), i, també, moltes rates (Rattus sp.). Pel que fa als rèptils, són fàcils de veure la serp d'aigua (Natrix maura), la de collaret (Natrix natrix) i el vidriol (Anguis fragilis). Entre els amfibis, es troben la salamandra (Salamandra salamandra) i la granota verda (Rana perezzi). Prop dels horts, se senten tòtils (Alytes obstetricans). Cal destacar la cita d'una tortuga de riera (Mauremis leprosa). Pel que fa a la vegetació, la riera de Rafamans, especialment en el seu tram aigües avall del nucli de la Palma, té cert interès natural per dos motius: la presència de remanents de bosc de ribera i d'alzinar típic (discorre encaixonadament fins a abandonar el terme municipal); i la continuïtat amb el Pla de St. Joan, convertint-se doncs en zona de pas i possible abeurament de fauna.