Llegenda del Sant Crist de Mediona
Mediona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Hi ha dues llegendes entorn la imatge del Crist. La més antiga parla que la imatge de l’antiga capella del castell, fou amagada en uns camps durant la ocupació sarraïna del territori. Al morir tots els fidels que sabien l’amagatall, va restar oblidada fins que de forma accidental, i temps més tard, un pagès la va trobar quan treballava el camp. Amb la eina que feia les labors, donà un cop fort a la cama dreta de la imatge, de la ferida de la qual, va començar a rajar sang calenta. Aquest fet s’estengué per tota la contrada, i així comença la veneració al Crist.
Un altre llegenda, lleugerament diferent correspon a l’explicada per Mossèn Andrés de Palma a la seva obra “Mediona, apuntes para la historia” on parla d’una esquerda a terra al lloc de la troballa. Per molt que la tornaven a tapar, el forat sempre es tornava a obrir, fins que un dia van decidir examinar-lo. Durant els treballs, l’aixada amb la que treballaven va sortir tacada de sang del Sant Crist.
Aquesta mateixa tradició, assenyala que el lloc on va ser trobada la imatge és just davant del portal de l’església. La ubicació estava marcada per unes pedres blanques disposades en forma de creu, però quan l’església fou saquejada i parcialment cremada durant l’inici del conflicte bèl·lic, van desaparèixer.
Hi ha altres fons orals (Miquel Anton) que precisa que la ubicació estava marcada amb maons col·locats de cantó i que encara eren visibles després de la guerra civil. Actualment la zona esta pavimentada.
Història
No hi ha una datació definitiva i concloent per la talla, i per les característiques es descarta que es trobés ja a la capella del Castell abans de l’arribada dels sarraïns i que per tant, fos enterrada precisament per salvar-la dels àrabs. En base això, la primera part de la llegenda, tampoc seria versemblant. Fos com fos que el Sant Crist arribés a Mediona, al segle XVIII la seva fama i la devoció era molt important, tant que en aquell moment li van construir una sumptuosa capella a la banda de l’Evangeli. Les obres es van iniciar l’11 de març de 1743 i van durar fins al 28 d’agost del mateix any. Els dies 1, 2 i 3 del mes de setembre foren les festes de la inauguració i es va fer el trasllat de la imatge des del lloc on fins llavors havia estat venerada, a l’espai que ara queda enfront de la portalada de l’església.
El Sant Crist era invocat per tota mena de necessitats, els exvots per les gràcies es van anar acumulant. Una gran sequera l’any 1749 feu que els fidels, prometessin daurar el retaule de la nova capella, si plovia. Segurament ho va fer, i molt, perquè Antico de Tiana, d’Igualada, pagà el preu de 5 lliures per fer aquella millora, el 2 de setembre del mateix any.
La devoció, ja molt arrelada, va fer que a partir del 1771 la festa del Sant Crist de Medina es celebres cada any el primer diumenge del mes de setembre, amb un ofici, musica, sermó i completes, que ha continuat fins l’actualitat.
Bibliografia
Llorac Santis, Salvador; Costa i Vila, Montserrat. (1993) Conèixer Mediona. Ajuntament de Sant Joan de Mediona.
De Palma de Mallorca, Mossèn Andrés (1946) Mediona. Apuntes para una història. Imprès J. Casamajó. Barcelona.
