Llegenda de Magí Pladellorens
Castellgalí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Una llegenda explica que en Magí Pladellorens va anar a fer les Amèriques quan era jove però va tornar sense fortuna. Uns anys més tard ho va intentar de nou i aquest cop va tornar ric. De retorn es va aixecar un temporal a la mar i semblava que el vaixell s'hagués d'enfonsar. En Magí es va encomanar a la Mare de Déu de Castellet i va fer la promesa d'arranjar la capella amb una part de la fortuna. La tempesta minvà i el vaixell va poder arribar al port de Barcelona. Al cap d'uns dies va explicar al rector de Castellgalí la seva prometença i aquest el va esbroncar per dedicar els diners a arreglar una capella de fora. Així que al final va destinar una petita part a l'arranjament de l'església de Castellet i la resta a l'ampliació de la de Castellgalí. El dia de la inauguració el mossèn havia de resar el rosari i de sobte es va quedar sense veu i no va poder. La gent ho atribuí a un càstig diví.
Història
Llegenda recollida per Tomàs Serra i Joan Malgosa. Magí Pladellorens i Playà va néixer el 17-6-1841 al mas Talló. Es va dedicar al conreu de vinya i exportació de vins, tenint la seu central a Barcelona. Va fer construir diferents carreteres, la del raval del Talló al raval de Coll d'Arboç, la que uneix el barri de la Fàbrica amb el nucli antic el 1898 i que actualment es perllonga per l'antic camí veïnal de Santa Margarida. Va morir el 19-8-1908 i per desig seu va ser enterrat a una tomba modernista al cementiri de Castellgalí. Va deixar les seves propietats: el Talló, cal Garneu i cal Playà, a Antoni Pladellorens Tardà, parent seu que vivia a cal Collcurt (casa avui enrunada al raval del Talló); el negoci el deixà a un dels seus empleats, Josep Lozano Gros; i entre fills i nebots va repartir diners i immobles. Era un prohom local que va ajudar a famílies necessitades del poble, va donar la meitat del cost de l'obra per la construcció d'una palanca sobre el Cardener que havia d'unir el barri de la Fàbrica amb el raval de can Font (5.000 ptes). Va sufragar l'ampliació de l'església, va restaurar l'ermita de Santa Margarida, va instal·lar una creu nova a l'indret conegut actualment com "pla de la Creu" en el camí que va a Santa Margarida. Com a homenatge a la seva mort l'Ajuntament va decidir anomenar a la placeta de davant de l'església amb el seu nom, perdurant fins a la Guerra Civil.
Bibliografia
Malgosa, J.; Vila, J. (2000). L'Amigant nº 24.