El Talló

Castellgalí

La casa del Talló, també coneguda com la casa dels amos, és la que centra el grup de masies d'aquest raval, que a finals del XIX va ser un important centre productor vinícola. Segons consta a una inscripció a la casa, aquesta va ser fundada per Tomas Llorens el 1362 i restaurada el 1914 per Magí Pladellorens. Al capbreu de Castellgalí de 1730 (ASM) surten Rafael Puig i Francisca, "al mas Teió abans Llorens". El 1845 la casa era de Mariano Fábregas i Bosch, hisendat de Manresa, mentre que part de les terres les tenia Valentí Pladellorens, pagès de Castellgalí (AHCM). En Magí Pladellorens, era nascut a Granada del Penedès i feia estades a la casa del Talló on tenia una gran plantació de vinyes, part de la producció d'aquestes les dedicava a l'exportació. Aquest va fer importants millores a la casa i entorn. Entre elles, la més important va ser la portada d'aigua fins la casa mitjançant una bomba que pujava l'aigua que s'extreia de la riera de Cornet amb una sínia i que un cop al mas Telló es guardava en dos dipòsits. El fill d'aquest, Magí Pladellorens i Playà, va néixer el 17-6-1841 al mas Talló. Es va dedicar al conreu de vinya i exportació de vins, tenint la seu central a Barcelona. Va fer construir diferents carreteres, la del raval del Talló al raval de Coll d'Arboç, la que uneix el barri de la Fàbrica amb el nucli antic el 1898 i que actualment es perllonga per l'antic camí veïnal de Santa Margarida. Va morir el 19-8-1908 i per desig seu va ser enterrat a una tomba modernista al cementiri de Castellgalí. Va deixar les seves propietats: el Talló, cal Garneu i cal Playà, a Antoni Pladellorens Tardà, parent seu que vivia a cal Collcurt (casa avui enrunada al raval del Talló); el negoci el deixà a un dels seus empleats, Josep Lozano Gros; i entre fills i nebots va repartir diners i immobles. Era un prohom local que va ajudar a famílies necessitades del poble, va donar la meitat del cost de l'obra per la construcció d'una palanca sobre el Cardener que havia d'unir el barri de la Fàbrica amb el raval de can Font (5.000 ptes). Va sufragar l'ampliació de l'església, va restaurar l'ermita de Santa Margarida, va instal·lar una creu nova a l'indret conegut actualment com "pla de la Creu" en el camí que va a Santa Margarida. Com a homenatge a la seva mort l'Ajuntament va decidir anomenar a la placeta de davant de l'església amb el seu nom, perdurant fins a la Guerra Civil. A l'Arxiu de Manresa es conserva un document notarial (1844), pel què Francisco Playà i Mas estableix a Valentí Pladellorens també pagès i gendre seu, una terra per hort, amb l'acord de què en Pladellorens construiria un rec per conduir aigua de la riera de Cornet. Davant la casa, entre aquesta i la riera de Cornet, hi ha un conjunt de tres tines en mig de les vinyes que es troben en mal estat. El 1835 (AHCM) s'anomenava la tina de la casa Playà del Tayó que tenia Francisco Playà Gamisans. Els Pladellorens van marxar del Telló a meitat del primer quart del segle XX i es van tornar a establir al Penedès, ja que hi tenien més extensió de camps per vinyes. A Museu del Vi de Vilafranca del Penedès es conserva el mobiliari de la sala del mas Talló, que va ser donat per Antoni Pladellorens al Museu en vendre la casa per traslladar-se al Penedès. La donació consta de pintura, escultura, objectes i mobles de finals del segle XIX.