Lledoner de ca n'Esteve de la Font El Papiol

Baix Llobregat
Camí de ca n'Esteve, s/n
Al darrere de la casa
114

Coordenades:

41.44209
2.01586
417787
4588302
08158 - 363
Patrimoni natural
Espècimen botànic
XVIII-XIX
Bo
Inexistent
Restringit
Simbòlic
Privada
7884501DF1878D
Juana María Huélamo Gabaldón

Exemplar de lledoner de bones dimensions, superant els 15 metres d'alçada. El lledoner, Celtis australis, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. El seu us com a arbre ornamental, el principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny.

Aquest exemplar de lledoner es troba just al darrera de la masia de ca n'Esteve de la Font, donant ombra a la part posterior de la casa.
És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. La forma de la capçada és esfèrica i pot arribar a fer-se molt gran. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor. Es troba habitualment en terra baixa buscant indrets temperats i no forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.

A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc., aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies.
Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda.
Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó.