Pi pinyer de la Font del Lleó El Papiol

Baix Llobregat
Corriol sota la Salut
En un corriol sense sortida des del camí vell de la Salut
207

Coordenades:

41.44821
2.0237
418450
4588975
08158 - 364
Patrimoni natural
Espècimen botànic
Contemporani
XIX
Bo
Inexistent
Difícil
Lúdic
Privada
08157A00300040
Juana María Huélamo Gabaldón

Pi pinyer (Pinus pinea) d'uns 25 metres d'alçada amb una copa circular ben formada que es troba just a sobre de la Font del Lleó. Es tracta d'un exemplar molt gran però no es pot apreciar perquè es troba totalment rodejat d'altres arbres en un bosc prou tancat i humit, a pesar de que es troba molt amut a la muntanya prop ja de la plana on es troba l'ermita de la Salut.

El pi pinyer, pi pinyoner o pi de pinyons rep el nom científic de Pinus pinea. És una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d'altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més petits. És originari de la regió mediterrània.
És una espècie heliòfila que resisteix molt bé la sequera estival i suporta gelades no gaire extremes.
Creix en garrigues, erms i dunes fixades, com al delta del Llobregat. Prefereix terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, generalment prop del litoral.
Es troba a tots els Països Catalans fins als 1.000 metres d'altitud. A Catalunya és la novena espècie pel que fa a hectàrees (36.000) i l'onzena pel nombre de peus (19 milions). És abundant a la Selva (8.200 ha), al Maresme (6.600 ha) i al Vallès Oriental (6.000 ha) i és l'espècie dominant a la Serralada Litoral.