Font dels Avellaners/Font de Ca n'Esteve
El Papiol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Paret llarga de pedra que segueix el marge. Té una aixeta de bronze amb polsador, la qual actualment no està connectada a la xarxa d'aigües.
A pocs metres de la font i a sota d'uns grans plàtans hi ha les restes de l'antiga font.
Al costat de la font es va obrir un pou i es va fer un dipòsit d'aigua, tot això, a la mateixa propietat de ca n'Esteve.
Per tal que el subministrament arribés a tot el poble, es va construir un contrapou a la Plana i un altre contrapou i dipòsit a Les Escletxes (el punt més alt). D'aquesta manera, arribava l'aigua al poble per decantació fins a nivell de la rectoria.
El dipòsit tenia capacitat per a 40.000 litres d'aigua. La caseta on hi havia la bomba d'aigua arribava a 40 m. De fondària i 2 m. D'amplada (Faura Arís, 1996: 304).
Història
El pou que hi ha al costat de la font es va construir per tal de subministrar aigua al poble,arribant-se a un acord entre l'Ajuntament i del propietari de ca n'Esteve, Celestí Pinya, el qual va cedir, a més, els terrenys en els quals es van construir els safareigs públics (avui enterrats). A canvi, l'Ajuntament li havia de cedir vuit plomes d'aigua pel seu ús.
Per tal que el subministrament arribés a tot el poble, es va construir un contrapou a la Plana i un altre contrapou i dipòsit a Les Escletxes (el punt més alt). D'aquesta manera, arribava l'aigua als veïns per decantació, fins al nivell de la rectoria.
El dipòsit tenia capacitat per a 40.000 litres d'aigua. La caseta on hi havia la bomba d'aigua arribava a 40 m. de fondària i 2 m. d'amplada (Faura Arís, 1996: 304).
Bibliografia
Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol.
Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.
