Làpides dels vasos funeraris de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria
Rajadell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Dues làpides corresponents a dues tombes o vasos funeràries, encastades al paviment de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria. Hi estan inhumats els difunts rectors de Rajadell, de Grevolosa i de Boixadors. La primera es del segle XVII i correspon als Massana i a tres mossens. Es troba a la nau central i és de grans dimensions. Té gravats els següents textos: als marges, HIC IACENT CADAVERA BARTHOLOMEI MASANA ET PETRI MASANA RECTORIS DE GRAVALOSA RECTORIS DE BOXADOS; al centre de la llosa: SEI [VLI VRA] FRANSESCH MASANA DEL MAS SIRERA Y ELS SEVS 1648 ET IACOBI MASANA PRESBITERI. A la part superior hi ha representat l'escut de Boixadors i a la part inferior una calavera amb les dues tíbies creuades. Segons Molins (2020:153-164), la làpida mesura 2,62 metres de llarg per 1,36 d'ample, està dividida en tres requadres i envoltada d'una orla amb la inscripció dels dos rectors, Bertomeu i Pere, rectors de Boixadors i Gravolosa. El requadre situat més a prop de l'altar té al mig en relleu l'escut de Cirera, amb un arbre a banda i banda, i la llegenda "RECTORIS BOXADOS", que es refereix a un dels mossens de l'orla. El requadre del mig té una argolla de ferro al centre i la inscripció de Francesc Massana del Mas Cirera i els seus. En un requadre inferior hi ha la inscripció del tercer dels mossens, Jaume Massana (Jacob). L'altra sepultura es del segle XIX i correspon a un rector de Rajadell. Es troba al sol de la capella del Roser i té la següent inscripció: SAPULTURA DEL RE JOSEPH COMA QVE FOV RECT DE RAJADEL MOR! DIA 18 AGOST DE 1822.
La foto 1 es de Jordi Piñero (PEP 1993)
Història
La més gran correspon a la fase constructiva de l'església del segle XVII, i l'altre, a la del segle XIX. Palesen com els rectors de la parròquia es feien enterrar dins la mateixa església, i que eren fills dels masos de l'entorn (la primera lapida cita el Mas Cirera, de Rajadell). Així doncs, a la sepultura, a més de l'hereu, hi ha les restes de tres capellans de la família, Jaume, Bartomeu i Pere, els dos darrers rectors de les parròquies de Boixadors i Grevalosa. El vas antic, però, no nomes conté les restes dels rectors de la familia Massana, sino que es el panteó de tota la família. El primer fou Francesc Massana. Molins (2020:153-164) explica amb detall l'enterrament de Francesc Massana. El 27 de setembre de 1649 mor Francesc Massana i va ser enterrat amb tota solemnitat al vas de la família Massana, que era davant de la capella del Roser de l'església parroquial de Rajadell (la làpida, però, porta la data 1648). Hi ha una relació o factura detallada de totes les despeses que va comportar la defunció de l'hereu Massana. En l'enterrament hi van fer acte de presència 20 preveres, que van cobrar 12 sous per cap, més el dinar. L'extremunció de nit va costar 4 sous; el rector va cobrar la tarifa doble, 12 sous; la processó del cos va costar 2 sous; el tocar creu i caldereta, 7 sous i 6 diners; els drets de terratge, 7 sous i 6 diners; el diaca va cobrar 4 sous i el convit dels capellans va sortir per 10 sous. Uns dies més endavant es va fer la novena, on van assistir-hi 40 capellans, a raó de 12 sous. El convit va pujar a 1 lliura i per un trentenari i set misses de repòs, la família va haver de desembutxacar 6 lliures més. Tot plegat, més de 46 lliures, una quantitat que, en aquella època, permetia adquirir un parell de matxos o 30 sacs de blat.
Bibliografia
Jordi Piñero (PEP 1993) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 153-164
