Església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell

Rajadell

Església parroquial, la més important de Rajadell. Es troba situada al sector nord-llevantí del turó del castell, a un nivell inferior a aquest. A llevant, l'església i la rectoria estan limitats pel desnivell del turó, on hi havia l'hort del rector. Darrera la capçalera, a tramuntana, es troba el cementiri parroquial.
L'església està dedicada a Sant Iscle i Santa Victoria, els dos patrons del poble, dos germans cordovesos defensors del cristianisme, que va ser martiritzats i decapitats el 313.
És una construcció gòtica del segle XIV amb reformes importants del XVI i XVII, amb vestigis d'un anterior temple romànic. Al segle XIX la església fou engrandida i allargada, i la façana, reformada (portal). Es el resultat d'una barreja d'estils arquitectònics.
El parament exterior del campanar conserva part d'un timpà romànic amb representació de la crucifixió (fitxa 187). Al paviment de la nau es conserven dues làpides funeràries (fitxa 190). A l'escala del campanar hi ha dos carreus reaprofitats amb inscripcions gòtiques. També es conserven carreus d'un portal gòtic, pràcticament idèntics al que va aparèixer al castell. A la façana posterior, per la banda exterior, hi ha un carreu esculpit amb un relleu que representa un home amb caputxa (fitxa 378).
A la paret contigua al cor de l'Església existia un fragment d'una inscripció romana reaprofitada, amb una frase fragmentària dedicada a un tal Gai Vibi, avui no localitzada. La coneixem per una nota apareguda al diari Gazeta de Vich el 1931. La inscripció fou regravada en funció de la seva nova posició: CVIDADO EL CAP. El text era el següent: C (aio) VI [BIO---]. La traducció : "A Gai Vibi ...". Aquesta família està documentada a l'epigrafia romana de Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra), connectada amb Rajadell per la via romana.
L'altar major tenia un retaule que constava de 5 cossos de fusta tallada i policromada d'època barroca (segle XVII) amb escenes de la vida dels màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria, obra del tallista Joan Grau. Durant la guerra Civil de 1936-39 va quedar parcialment cremat. Es conserven algunes parts al Museu de Manresa (fitxa 137) i en una col·lecció particular. D'altre banda, durant la guerra, es va amagar la imatge de la Mare de Deu al paller de can Ferrer i es va salvar.
A la llinda de la porta de la capella del Santíssim apareix gravada la data 1894.
A la clau de volta que sosté el cor hi ha la següent Inscripció : FRANCESCH MASSANA.
IAVME. PUIX . OBRES . LO ANY. 1680
També hi ha una inscripció sobreposada al timpà que hi ha a la finestra del campanar amb la data 1679
A la capella del Santíssim hi ha instal·lats quatre diorames sobre la passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms (fitxa 189). En un altre capella hi ha instal·lada una maqueta del nucli antic de Rajadell, feta pels pessebristes de Manresa, de 2017 o 2018 (fitxa 188).
Als anys 70 del segle XX es va eliminar l'arrebossat interior; a finals del segle XX (1994) s'instal·là la il·luminació del campanar i l'electrificació de les campanes; el 1998 es realitzà l'enllosat nou; el 2000, la calefacció; i el 2002, els nous vitralls, obra de Carme Manubens.
Així mateix, a partir de 1993 l'església ha acollit concerts musicals de gran qualitat en el marc, principalment, de la Festa Major.
Recentment l'ajuntament ha finançat treballs de restauració de la coberta, subvencionades per la Diputació.
Una de les façanes presenta un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num. 5506). Orientat al SE. Consisteix en una vareta semicircular collada directament sobre els carreus de la façana, on s'hi han soldat les línies horàries i els números IX, XII i III. Gnòmon de vareta.
El 2019 es va incorporar a l'altar de la capella dedicat als dos patrons, a ma dreta, un estoig de pell amb un relicari amb dos ossets corresponents als màrtirs, oferts pel amo del castell el 1939, Sr. Pons, que es trobaven a la rectoria.