La Vinya Vella
Esparreguera

    Baix Llobregat
    Camí des de la Plana, s/n.
    Emplaçament
    Des del Mas d’en Gall o des de l’antiga N-II, al km 584.

    Coordenades:

    41.54864
    1.84751
    403881
    4600305
    Número de fitxa
    08076 - 128
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Gòtic
    Modern
    Renaixement
    Segle
    XV-XVIII
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 18503
    Accés
    Fàcil
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Privada
    001901500DG00A0001TQ
    Autoria de la fitxa
    ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
    OPC

    Casa senyorivola construïda amb tapial, restaurada amb maó i orientada al migdia. La seva estructura està formada per diverses constuccions adossades.

    El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, mentre que la resta, degut al desnuvell del terrenys te més pisos. A la façana principal hi ha tres portes d'entrada d'arcs de mig punt dovellats en pedra, i amb escuts escolpits a les claus: una donà accès a la vivenda i té l'escut de Montserrat, l'altra, correspon a la capella i presenta l'escut d'armes de la familia, la tercera, que té una espiera a sobre, és la vivenda dels masovers i mostra l'escut de Montserrat amb la data 1758. El primer pis presenta una petita galeria al cos principal i finestres d'arcs trilobulars a l'adossat. Les façanes laterals tenen obertures d'éstil gòtic.

    La teulada es a dues aigües paral·leles a la façana principal i està rematada per un doble ràfec amb canaladura.

    També havia rebut el nom de Mas Febrer de la Muntanya.

    Abans mas Desfart.

    Aquesta casa, datada al segle XV, moment en què l'abat de Montserrat, Pere de Burgos, la comprà per a residència de novicis. Li donà el nom de Vinya Vella, per tal de diferenciar-lo de la Vinya Nova que també havia adquirit a Collbató. Al 1835 passà a l'estat amb la desamortització de Mendizábal.

    Anys després, va tornar a ésser propietat particular.

    Encara conserva finestrals i escuts antics, un d'ells amb la data 1738.

    PAULO, J. (1989). Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, p. 80.

    VALLS, O. (1961). La vila i el terme d'Esparreguera, p. 378.