Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La zona dels Blaus o de les Roques Blaves es troba situada al voltant de la Riera del Puig i del Torrent del Puig, des de la Colònia Sedó fins a Can Roca. Aquestes roques estan formades per la Farina de Falla o Milonita, la qual es formà a partir de la trituració d'esquists de l'Era Primària, gràcies a les condicions de metamorfisme (Falla del Vallès-Penedès), que va sotmetre aquests materials a una pressió i temperatura elevades. Aquest material geològic està constituït per una matriu d'aspecte homogeni, formada per fragments d'esquists i de quars intensament triturats. La seva textura és inequigranular i la distribució és bimodal amb porfiroclastos deformats per aixafament i trituració. La zona de trituració dels Blaus presenta una potència variable de 150 m i separa els esquists verdosos paleozoics del nord dels nivells margosos vermells i miocens del sud. A la part meridional de la Riera del Puig, aquest material es posa en contacte discordant amb les terrasses de l'Era Quaternària (material sedimentari). A la part septentrional contacta gradualment amb les pissarres del Paleozoic. Finalment, la Farina de Falla contacta amb les fàcies vermelles del Buntsandstein al peu de la Bramona. El relleu d'aquests materials destaca pels xaragalls de fins a un grau 5 d'erosió en l'Escala de Morgan (1986), ja que aquests poden assolir fins a 20 m de longitud i 2 i 3 m de profunditat. Tectònicament, en aquesta zona s'hi troben les següents estructures: Falla inversa del Paleozoic sobre les fàcies triàsiques del Buntsandstein; sistema de diaclasses dels materials triàsics; falla normal del límit de la Depressió del Vallès-Penedès; conjunt de falles dels materials miocènics; microplecs i plecs que afectes a les pissarres del Paleozoic (fortament tectonitzades); finestra tectònica a la capçalera de la Riera del Puig. La importància de les Roques Blaves recau en què constitueix un límit entre la unitat geològica de la Depressió del Vallès-Penedès i la de la Serralada Pre-litoral. En segon lloc, és el resultat d'un procés de deformació de gran magnitud; i finalment, és l'únic indret de Catalunya (junt amb les Ribes Blaves d'Olesa de Montserrat) on afloren aquests tipus de materials milonítics d'origen tectònic. Per tant, presenta un interès científic, didàctic i paisatgístic. Cal destacar que la zona també presenta un gran interès social, fins a tal punt que es realitzà una repoblació amb alzines a l'any 1999, després d'un incendi al mateix estiu de 6,5 ha del bosc de pi blanc que acull. Aquesta repoblació es dugué a terme amb els nens de tres escoles d'Esparreguera, l'A.D.F. d'Olesa de Montserrat-Esparreguera i l'Ajuntament d'Esparreguera.
Història
Es tracta d'un aflorament conegut i descrit des dels anys 1960 i que sempre ha estat objecte de visita per part d'estudiants de Geologia. Tanmateix, en descripcions antigues es poden trobar referències a aquestes roques, les quals són anomenades erròniament com a milonites. Tot i que les farines de falla i les milonites són ambdues roques associades a falles, les segones són roques coherents i perfectament foliades que pertanyen al grup de les roques metamòrfiques. La redefinició de les roques de Ribes Blaves com a farines de falla i la interpretació de la seva significació tectònica ha determinat que aquest aflorament hagi estat utilitzat en diverses ocasions com a parada clàssica en excursions geològiques o visites amb participació d'investigadors de l'estranger o d'altres indrets de l'estat. La terra de les Roques Blaves era emprada pels terrissers d'Esparreguera per endurir la ceràmica.
Bibliografia
(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.
