Llentiscle (Pistacia lentiscus) arbori. Segons podria ser l'exemplar més gran d'Europa. El llentiscle és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com al Penedès, al Garraf i a les Illes Balears. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle té en general forma d'arbust que pot atènyer 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres. Es distingeix de les altres espècies semblants (Pistacia therebinthus o Pistacia vera) per les seves fulles i per un nombre parell de foliols. Els foliols són coriacis i lluents, en forma ovalada a el·líptica, acabats en un petit mugró. El seu nombre varia entre 6 a 12. Sovint es troba que els foliols estan parasitats per una escama de color roig amb una forma semblant a una fava. Igual que d'altres pistatxers, el llentiscle és dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen raïms petits a l'aixella de les fulles. Les flors són apètales. Les flors mascle tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs recolzats a sobre d'un disc nectarificat. Les femelles, tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als pistatxos, però massa petita per a ser consumida. La seva saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'utilitzava com a goma de mastegar, a l'actualitat s'usa en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricació de vernissos així com en pastisseria i en fabricació de licors. El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre.
