La Vila
Olost

    Osona
    Sector nord del terme municipal
    Emplaçament
    A 2800 metres per pista forestal de la carretera BV- 4405, punt quilomètric 1'650.

    Coordenades:

    42.01098
    2.10509
    425898
    4651383
    Número de fitxa
    08149 - 12
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries de planejament d'Olost, 1992.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23170
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 004A00014
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    És una masia de grans dimensions formada per nombrosos volums adossats i envoltada per diverses edificacions i estructures. La majoria dels volums que formen la masia consten de planta baixa, primer pis i golfes i estan bastits amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
    La façana principal, orientada al sud-oest, té a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada repicada i la inscripció "Renovat per J.M.P. l'any 1957" a la llinda, i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha un gran balcó central emmarcat amb pedra bisellada on es llegeix la inscripció, parcialment erosionada "MERENGESC VILA RECTOR --OSOR" , i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, la de la dreta amb la data de 1694 inscrita a la llinda. A les golfes hi ha una gran obertura d'arc rebaixat tipus eixida emmarcada amb maó, a més de dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. A l'extrem dret hi ha ampliat un altre volum que té un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, una eixida formada per una gran obertura d'arc rebaixat amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta a les golfes.
    La façana sud-est queda dominada pel cos ampliat i mostra dues parts diferenciades, de diferent alçada i amb diferent orientació de teulada. A la part esquerra hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pilars de pedra treballada i arc de maó, actualment tapiades i amb obertures reformades a l'interior. Al primer pis hi ha una eixida formada per una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó i dos balcons emmarcats amb maó, i a les golfes tres finestres reformades. La part dreta té dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i tres obertures a les golfes, entre les que es compta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una galeria emmarcada amb fusta.
    La façana nord-est té alguns trams de mur coberts amb heura i mostra dos volums ben diferenciats que formen un queixal. Al volum esquerre hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada. El volum de la dreta té un cos que sobresurt perpendicularment amb obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada i que forma una terrassa a nivell de primer pis, on es troba la cisterna. A la resta s'observen diverses obertures apaïsades emmarcades amb maó a la planta baixa i una gran galeria al primer pis que s'estén de banda a banda fins a l'església de Sant Gil de la Vila. Està formada per quatre obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó a la part dreta i dues obertures més a l'esquerra tancades amb una vidriera, una sustentada amb dos pilars de pedra bisellada, amb motllures al capitell i a la base.
    La façana nord-oest queda dominada per un volum adossat que correspon a una de les masoveries de la masia. A la part dreta de la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i una altra emmarcada amb maó, i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. El volum adossat en aquesta façana és un volum de planta quadrada bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada de doble vessant. Té la majoria d'obertures emmarcades amb maó tot i que n'hi ha alguna emmarcada amb pedra treballada.

    La Vila està situada en un punt lleugerament enclotat entre el serrat del molí de la Noguera (al sud) i el Puigxericó (al nord), a l'oest del mas i al nord-est del pla de les Creus.
    La masia queda envoltada d'un conjunt complex, format per la masia, les seves masoveries, la pallissa, l'horta, diverses estructures d'usos agropecuaris i dues grans basses.

    La Vila es troba documentada l'any 1138. Pagava censos a la batllia de Vilatamar del monestir de Ripoll. El 22 de maig de 1384 Bartomeu de vila d'Olost és citat en un deute que ha contret amb el rector de Sant Boi. Torna aparèixer en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia d'Olost.

    IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.
    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
    MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
    Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982.