La Vall
Muntanyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular organitzat en planta i dos pisos i amb entrada a la façana est i oest. La tècnica constructiva emprada en aquesta construcció utilitza el mur de paredat comú rejuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres de dimensions mitjanes ben tallades. La coberta és a quatre vents sobre ràfec de llosa de pedra local i de teula aràbiga. La façana principal del conjunt es situa a l'oest; està formada per una gran portalada d'arc de mig punt, adovellada i amb un marxapeu fet d'una sola llosa de pedra, amb una orla inscrita on es pot llegir: IHS, VALL. A banda i banda es distribueixen les diferents obertures: dues finestres de petites dimensions situades a la planta baixa, també trobem tres finestres de mida mitjana emmarcades amb llindes de pedra ben tallada, la central de les quals porta un element ornamental esculpit. A sobre, al segon pis es manté l'estructura de tres finestres de dimensions més petites amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A les façanes nord i sud només es disposa una filada d'obertures en vertical formades per petites finestres també emmarcades amb llindes de carreus ben treballats, substituint el paredat comú del mur. Al davant de la façana est hi ha un conjunt de construccions annexes d'una sola planta i de construcció força recent que són utilitzades per guardar els ramats. I a l'altra banda hi ha l'era amb un paviment de lloses de pedra i limitada per un petit mur de pedra.
Història
Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas, Mn. A. Pladevall situa la seva construcció anterior al segle XIV. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas, i no hi ha cap element arquitectònic que aporti nova llum. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla, que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot de la Vall, i posterior Riera de Muntanyola. La primera referència documental es situa ja en època moderna, i ja en el 1553 apareix Bartomeu Vall esmentat segurament com a representant de família o cap del mas la Vall. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. El mas resta deshabitat i mig enrunat, igual que els camps de conreu, emprats més com a pastures i on destaca el conjunt de les feixes de la Vall. Informació oral:Lluís de la Vall. Hi vivia amb els padrins, els pares i 7 germans, i vivien de la terra i tenien poc bestiar, diu que a Muntanyola i havia 50 o 60 caps de bestiar gros; al 1999 estava sense llum, aigua corrent ni telèfon i amb 40 caps de bestiar. L'amo de la Vall és Agustí Cirera. Diu que a la cuina hi havia un bon amagatall i que hi ha una cort amb una era enllosada i que es està abaumada, i volien aixecar totes les lloses. Menaven 40 quarteres de terra i anava de jornaler.
Bibliografia
PLADELASALA, J. (1953). "La parròquia de Muntanyola" a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1986). "Muntanyola" a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 102.
