Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas, Mn. A. Pladevall situa la seva construcció anterior al segle XIV. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas, i no hi ha cap element arquitectònic que aporti nova llum. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla, que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot de la Vall, i posterior Riera de Muntanyola. La primera referència documental es situa ja en època moderna, i ja en el 1553 apareix Bartomeu Vall esmentat segurament com a representant de família o cap del mas la Vall. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. El mas resta deshabitat i mig enrunat, igual que els camps de conreu, emprats més com a pastures i on destaca el conjunt de les feixes de la Vall. Informació oral:Lluís de la Vall. Hi vivia amb els padrins, els pares i 7 germans, i vivien de la terra i tenien poc bestiar, diu que a Muntanyola i havia 50 o 60 caps de bestiar gros; al 1999 estava sense llum, aigua corrent ni telèfon i amb 40 caps de bestiar. L'amo de la Vall és Agustí Cirera. Diu que a la cuina hi havia un bon amagatall i que hi ha una cort amb una era enllosada i que es està abaumada, i volien aixecar totes les lloses. Menaven 40 quarteres de terra i anava de jornaler.