Les Carreres
Muntanyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Mas conegut com les Carreres, constituït per dos edificis annexats formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de pedres ben desbastades. Tota l'estructura, formada per planta baixa, primer pis i golfes, presenta una coberta a doble vessant, orientada nord- sud amb el carener perpendicular a l'era i a la façana principal. El camí d'accés al mas mena a la part del darrera de la casa, cal donar la volta i accedir per l'era. A la façana principal, disposada al sud-est, s'hi troba una portalada d'arc de mig punt adovellat. Cal destacar les finestres organitzades en grups de tres a la primera planta i una obertura sola per a les golfes. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla, tot i que algunes presenten brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. Exempts de l'edifici principal, al nord- est, hi ha diversos annexes de pedra formats per una sola planta, reformats parcialment amb totxana; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. A la part davantera s'hi troba un petit tancat de paret comú i també emblanquinat que tanca l'accés principal, deixant una segona entrada rectangular i de factura més senzilla a la cara sud. També es pot apreciar l'existència d'estructures properes al mas i que es troben parcialment derruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.
Història
La història del mas les Carreres, tot i trobar-se molt allunyat, va estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita i a les possessions dels Muntanyola en aquesta zona. El topònim ja apareix a 1177 a l'acta de consagració de la mateixa església parroquial, on firma com a testimoni Ponç de Carreres. La seva presència com a mas la trobem al 1159 quan es defineixen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta el lloc, i aquesta serà més clara en documentació a partir del segle XIII. La seva presència serà una constant en els diversos fogatges 1497, 1552 i les nombroses visites pastorals. Els habitants d'aquest mas, uns dels més influents de la parròquia, van arribar a desenvolupar un paper important en la història del municipi. El mas seguirà les vicissituds històriques de la zona amb importants daltabaixos en el decurs de les guerres remences, la guerra de la independència i les posteriors guerres carlines. Cal assenyalar que la guerra del Francès fou molt violenta a tota aquesta zona, destruint bona part dels masos de Muntanyola com la Roca.
Bibliografia
PLADELASALA, J. (1953). "La parròquia de Muntanyola" a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.
