La vall de Caraüll es troba estretament vinculada amb el passat d'Oristà. Està situada a la capçalera de la riera de Segalers (límit amb Oristà) i forma un ample sector entre els termes de Sant Bartomeu del Grau i Santa Maria d'Oló. L'església de Sant Genís és esmentada des del 943 i 945 dins del terme del Castell d'Oristà i va ésser parròquia independent entre els segles XI i XIII i sufragània d'Oristà des del segle XV. Un document del 18 de juliol de 965 esmenta que Baldemar dóna a Sant Pere de Vic, al bisbe Ató i als canonges un alou situat al comtat de Manresa, al terme d'Oristà, dins la vall de Caraüll amb el topònim "Karavullo". Aquesta petita parròquia conserva poca documentació i aquesta es troba entre els bisbats de Vic i Manresa. Actualment, es troba oblidada i l'indret és poc concorregut. L'any 1682 la parròquia i la vall tenien 6 famílies i l'any 1782 hi havien 10 cases amb 62 habitants. Des del segle XIV, la vall va gaudir d'autonomia civil i es convertí en una quadra amb batlle propi, així fins l'any 1840 que fou agregada a Muntanyola. Les masies més antigues són Perdaltes, i Can Oliveres (que segons diuen va ser quarter i hospital durant la guerra del Francès. A la seva parròquia, situada al costat de Can Oliveres també hi pertanyien Caraüll, Bolbous i les Deveses, en terme municipal d'Oristà). Sant Genís de Caraüll fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell. Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, durant la guerra civil, quan va ser saquejada i cremats part dels seus ornaments.
