La torre de Gurb Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Andreu de Gurb
    A 300 metres per pista asfaltada de la carretera B-152a, punt quilomètric 71'550

    Coordenades:

    41.96041
    2.25151
    437973
    4645652
    08100-221
    Patrimoni immaterial
    Tradició oral
    Contemporani
    XIX-XX
    Bo
    Inexistent
    Obert
    Científic
    Pública
    Jordi Compte

    "En una casa de Gurb, que li deien la Torre, era temps de sega.
    Hi havia un segador "un de molt jove" que no acabava mai el rem. Era una mica gandulot, badava molt, i, és clar, acabava més tard que els altres. El van acomiadar, el van desnonar. Era en Queló de Gurb.
    Es veia perdut, sense feina, no sabia què fer:
    - Em donaria al diable si pogués acabar els rems com els altres!
    Se li va aparèixer el diable i li va dir que segaria per ell amb la condició que l'havia de seguir després de la feina.
    El va presentar al cap de la colla i li va dir que aquell noi segaria per ell. El cap de colla no ho volia de cap manera, però aquell dimoni, sense dir res, va començar a esmolar el volant. Cada cop de pedra el volant treia foc. Al veure aquella valentia el cap de colla el va llogar tot seguit.
    Feia la feina millor que els altres segadors, segava arran, ràpid i no es cansava.
    Quan va veure això el xicot es va començar a posar nerviós, perquè es va recordar del tracte que havia fet. I es va espantar. No volia anar amb el diable però aquest el va fer anar amb ell per força. Va desaparèixer aquella mateixa nit per sempre més i mai es va saber res més d'en Queló de Gurb."

    Versió extreta del llibre "Gurb. Un poble arrelat a la terra.", també recollida en el llibre "100 llegendes de la Plana de Vic" i explicada per Joan Domènec a Manlleu el dia 15 de juliol de 1986.

    AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.
    ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Editorial Farell