La torre de Gurb
Gurb
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
"En una casa de Gurb, que li deien la Torre, era temps de sega.
Hi havia un segador "un de molt jove" que no acabava mai el rem. Era una mica gandulot, badava molt, i, és clar, acabava més tard que els altres. El van acomiadar, el van desnonar. Era en Queló de Gurb.
Es veia perdut, sense feina, no sabia què fer:
- Em donaria al diable si pogués acabar els rems com els altres!
Se li va aparèixer el diable i li va dir que segaria per ell amb la condició que l'havia de seguir després de la feina.
El va presentar al cap de la colla i li va dir que aquell noi segaria per ell. El cap de colla no ho volia de cap manera, però aquell dimoni, sense dir res, va començar a esmolar el volant. Cada cop de pedra el volant treia foc. Al veure aquella valentia el cap de colla el va llogar tot seguit.
Feia la feina millor que els altres segadors, segava arran, ràpid i no es cansava.
Quan va veure això el xicot es va començar a posar nerviós, perquè es va recordar del tracte que havia fet. I es va espantar. No volia anar amb el diable però aquest el va fer anar amb ell per força. Va desaparèixer aquella mateixa nit per sempre més i mai es va saber res més d'en Queló de Gurb."
Versió extreta del llibre "Gurb. Un poble arrelat a la terra.", també recollida en el llibre "100 llegendes de la Plana de Vic" i explicada per Joan Domènec a Manlleu el dia 15 de juliol de 1986.
Bibliografia
AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.
ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Editorial Farell