Els enamorats del castell

Gurb

"S'explica que el fill d'Espinzella de Viladrau estava molt enamorat de la filla del senyor del castell de Gurb. Però resulta que des de feia molt de temps les famílies d'Espinzella i de Gurb estaven fortament barallades. Eren dues cases fortes molt importants en aquella època i a causa del seu poder aconseguiren tenir la gent del país repartida entre els partidaris d'una casa i els de l'altra. L'enfrontament entre elles havia arribat al punt de mantenir dures lluites i de sofrir moltes baixes cada un dels bàndols.
Però l'amor no sap d'aquestes foteses i els dos joves es van ben enamorar. I és clar, davant de la forta enemistat familiar no gosaven fer-ho públic per por de les conseqüències que això podia comportar. Així doncs, per poder veure la seva enamorada, el noi, d'amagat, pujava cada nit fins a dalt el castell. Escalava fins ben bé a sota de la finestra de la noia per poder festejar sense ser vist.
Però va arribar el dia que un servent del senyor del castell els va descobrir. L'eficaç servent de seguida ho va anar a espiar al seu amo, que es va empipar molt al saber la nova. Mai havia pensat que això pogués passar, i no podia entendre que la seva filla s'hagués enamorat d'un membre dels grans enemics de la família. Això no ho podia permetre i havia d'actuar ràpidament i de manera contundent. L'endemà mateix, el senyor de Gurb parà una trampa al noi i l'agafà quan estava pujant cap al peu de la finestra. Un cop va tenir pres al noi actuà ofuscat per la ràbia i obrà pensant que defensava l'honor familiar. Sense esperar la sortida del sol penjà el noi de la torre més alta del castell. L'endemà mateix al veure el seu enamorat mort i penjat de la part més alta del castell, la noia morí de sentiment.
La mort dels dos enamorats portà encara més enemistat entre les dues cases, a més d'una profunda tristesa als dos pares que no es referen mai més d'aquesta sentida pèrdua.
Des d'aquella feta, cada dissabte surt una ombra blanca amb un fanal a la mà: és l'ànima de la noia que surt a buscar el seu aimador. L'enamorada surt a les dotze de la nit, dia i hora en què fou penjat l'enamorat, i no ha fallat mai a la cita. També se l'ha poguda veure en dies de gran tempesta quan l'ànima de la pobra noia surt preocupada pel seu enamorat."