Castell de Gurb Gurb

Osona
Parròquia de Sant Andreu de Gurb
A 3900 metres per pista forestal de la carretera BV-4601, punt quilomètric 4'350

Coordenades:

41.95207
2.2104
434558
4644756
08100-179
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
XII-XIII
Dolent
Únicament es conserven alguns murs parcialment enderrocats.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN. Codi (R.I.) - 51 - 0005500 - 00000
Sí, IPA
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref.Cad: 08099A01900092
Jordi Compte

El Castell de Gurb es troba situat al cim del turó del castell de Gurb, també conegut com el de la Creu de Gurb. El turó forma part dels primers contraforts que separen la plana de Vic de l'altiplà que s'aixeca a l'oest, on es troba la parròquia de Sant Julià Sassorba, i és un punt amb grans vistes sobre la part central de la plana de Vic. De l'antic castell de Gurb en queden només algunes restes disperses en el pla més elevat del turó. Es tracta d'alguns murs de pedres carejades disposades a filades regulars, tot i que es troben molt enrunats, insinuant alguna estructura de planta circular i una fossa, probablement part d'una torre i altres estructures, tot i que manquen estudis que puguin assegurar-ho.

En el mateix pla on es trobava el castell hi ha una creu de ferro, col·locada l'any 1900 en motiu de l'any sant. Va ser destruïda durant la Guerra Civil i tornada a col·locar l'any 1941. Fotografia extreta del llibre "Gurb de la Plana. Gresol d'Osona" de Ramon Tañà i Lleonart.

El castell de Gurb era termenat i defensava un territori que comprenia els actuals termes municipals de Gurb i Sant Bartomeu del Grau. La primera notícia de l'existència del castell data de 886, quan un matrimoni, Joamir i Egila, vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada diversos béns, entre els que hi havia un camp situat en terme del castell de Gurb. El castell era domini dels comtes de Barcelona i era senyorejat per la família Gurb que a partir de la segona meitat del segle XII va passar a anomenar-se Queralt. A llarg dels segles XIII i XIV el castell va perdre importància respecte altres casals o cases fortes, com Mont-ral o Vilagelans.

AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Gurb. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, febrer de 2001.