Castell de Gurb Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Andreu de Gurb
    A 3900 metres per pista forestal de la carretera BV-4601, punt quilomètric 4'350

    Coordenades:

    41.95207
    2.2104
    434558
    4644756
    08100-179
    Patrimoni immoble
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    XII-XIII
    Dolent
    Únicament es conserven alguns murs parcialment enderrocats.
    Legal
    • BCIN
    • National Monument Record
    • Defensa
    BCIN. Codi (R.I.) - 51 - 0005500 - 00000
    Sí, IPA
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref.Cad: 08099A01900092
    Jordi Compte

    El Castell de Gurb es troba situat al cim del turó del castell de Gurb, també conegut com el de la Creu de Gurb. El turó forma part dels primers contraforts que separen la plana de Vic de l'altiplà que s'aixeca a l'oest, on es troba la parròquia de Sant Julià Sassorba, i és un punt amb grans vistes sobre la part central de la plana de Vic. De l'antic castell de Gurb en queden només algunes restes disperses en el pla més elevat del turó. Es tracta d'alguns murs de pedres carejades disposades a filades regulars, tot i que es troben molt enrunats, insinuant alguna estructura de planta circular i una fossa, probablement part d'una torre i altres estructures, tot i que manquen estudis que puguin assegurar-ho.

    En el mateix pla on es trobava el castell hi ha una creu de ferro, col·locada l'any 1900 en motiu de l'any sant. Va ser destruïda durant la Guerra Civil i tornada a col·locar l'any 1941. Fotografia extreta del llibre "Gurb de la Plana. Gresol d'Osona" de Ramon Tañà i Lleonart.

    El castell de Gurb era termenat i defensava un territori que comprenia els actuals termes municipals de Gurb i Sant Bartomeu del Grau. La primera notícia de l'existència del castell data de 886, quan un matrimoni, Joamir i Egila, vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada diversos béns, entre els que hi havia un camp situat en terme del castell de Gurb. El castell era domini dels comtes de Barcelona i era senyorejat per la família Gurb que a partir de la segona meitat del segle XII va passar a anomenar-se Queralt. A llarg dels segles XIII i XIV el castell va perdre importància respecte altres casals o cases fortes, com Mont-ral o Vilagelans.

    AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Gurb. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, febrer de 2001.