La Rovira (Coaner)
Sant Mateu de Bages

    Bages
    Demarcació de Coaner
    Emplaçament
    Ctra. BV-3003, al km. 11,5 camí direcció N-E i després E. Després de cruïlla seguir est 1 km aprox
    661

    Coordenades:

    41.8174
    1.68431
    390726
    4630339
    Número de fitxa
    08229 - 157
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Contemporani
    Modern
    Popular
    Segle
    XIV-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de masies (núm. 170)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08229A015001220000MY
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en un petit altiplà enmig d'una vall on comença la riera del Semís, a la serra de Castelltallat. El conjunt consta del cos residencial més uns cobert que formen un pati tancat i, a l'exterior, una pallissa. L'habitatge adopta una planta en forma de L i consta de planta baixa més dos pisos. Es tracta d'una construcció de tipologia força arcaica. La façana principal es troba a l'interior del pati, encarada vers llevant i paral·lela al carener de la teulada. El nucli originari de la masia es va edificar sobre la roca natural, que aflora en forma de vetes inclinades en diferents punts. Aquesta part més antiga es troba a la zona central on hi ha el portal, reformat el 1861. D'aquí la casa es va expandir cap a la dreta (on hi ha un celler excavat a la roca) i també cap a l'esquerra. En el costat dret hi havia un altre portal (avui tapiat) situat a un nivell més alt. Aquesta façana, bastida amb un aparellat de carreus prims i allargats d'aparença força arcaica, mostra les diferents fases. Posteriorment s'hi devien obrir les tres finestres del primer pis, molt homogènies i emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La resta de façanes presenten un aparellat de característiques similars, amb diverses finestres de distribució irregular també emmarcades amb blocs de pedra. Al costat nord la casa té adossades dues tines (una quadrada i una altra de cilíndrica) que desguassen al celler. Al costat sud la casa té una galeria oberta al nivell de les golfes. A llevant hi ha els diversos coberts que tanquen el pati, entre ells un interessant femer cobert amb volta de pedra. Fora del recinte hi ha una interessant pallissa, reconstruïda després del gran incendi de 1994.

    Inscripció a la llinda d'una finestra de la façana de ponent: 1782 JOAN ROVIRA ME FESIT
    Inscripció al portal d'entrada a la casa: 1861
    Inscripció al portal del pati: 1908
    Informació facilitada per Josep Viladés (del Semís) i Josep Bastardas (en base a documentació de l'Arxiu Comarcal del Bages: AHPM, 4. Pere de Gravalosa).

    Segons Josep Bastardas, l'origen de la Rovira cal situar-lo al segle XIII. En els seus inicis la casa fou habitada per jueus. El més notable, Maimònides Rovira (documentat el 1278). És un fet significatiu que en els llocs on hi ha presència de l'Orde del Temple, com és el cas de la serra de Castelltallat, al seu voltant hi trobem també la presència de jueus, amb els quals existien relacions financeres, de protecció i d'intermediaris. Ja més endavant, al segle XVIII, sabem que el propietari del mas continuava sent un Rovira. Podia ser descendent dels anteriors o bé que hagués adoptat el nom de la masia. Així, segons la inscripció d'una llinda, el 1782 el propietari era Joan Rovira. En aquesta època s'hi van fer algunes reformes, tot i que de caràcter menor, igual que al segle XIX, segons indiquen algunes inscripcions. Això ha permès que el mas hagi conservat un aspecte força arcaic. La seva propietat era força extensa i incloïa almenys els masos de cal Ros, Canigó de la Rovira i mas Fàbrega. Ja al segle XX els propietaris eren la família Esquius, que el van habitar fins al començament de la dècada de 1960. Posteriorment La Rovira fou adquirida pels propietaris del Semís.

    GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 170).