Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Està bastida damunt d'una plataforma rocosa per la banda de llevant i compta amb un petit espai de barri o pati interior tancat. En general, tots aquests volums són rectangulars i tenen les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants, alhora que estan distribuïts en planta baixa i pis o bé amb dues plantes superiors. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra. Al pis hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt bastits amb carreus de pedra i sostinguts amb pilars de pedra amb les impostes motllurades. Damunt seu hi ha una pedra encastada al parament probablement reaprofitada, que està gravada amb la data 1802 i una creu llatina. Del pis superior també destaca un finestral rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. Dos petits volums auxiliars s'adossen a l'extrem oest d'aquest parament. A llevant n'hi ha un altre, més recent. La resta d'obertures de la construcció es corresponen, majoritàriament, amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. També s'observa alguna obertura bastida en maons, sobretot a llevant i tramuntana. De la façana de llevant destaca una de les llindes del pis superior, gravada amb l'any 1800, un antic portal d'arc de mig punt bastit amb pedra, actualment tapiat i reformat, i una altra llinda decorada amb una incisió central apuntada. De la façana de ponent destaquen dues finestres rectangulars amb els ampits motllurats i una antiga volta rebaixada bastida en pedra, actualment tapiada i reformada. Adossats a la façana de tramuntana hi ha dos grans coberts. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra i s'observen les diverses etapes constructives que la van anar engrandint.
El paviment situat davant de la façana principal està empedrat, tot i les reformes. Encastada al parament de llevant hi ha una roda de molí. En aquesta banda, i adossada al parament, hi ha una cisterna rectangular bastida en pedra. Les restes de la bassa de fang de la finca estan situades a la banda nord, sota la plataforma on s'assenta la casa.
Història
Durant el segle XIV, l'edifici formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera, i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior. Ja al segle XV, la masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 dins del lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La Riera tenia el número 2 i era propietat de "Isidro Riera". Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com "Cal Riera" (Pont, 2016: 48). Segons les informacions obtingudes, és probable que en origen fossin dos habitatges independents que van quedar units pels altres cossos edificats. També sabem que a l'interior de la construcció es conserva un gran portal d'arc de mig punt adovellat, probablement orientat al pati tancat.
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 70. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. "Granerí,saps on és?". La Granària, 38, 2016, p. 34. "Granerí,saps on és?". La Granària, 39, 2016, p. 32. "LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880". Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 124-129 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].
