L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim "Rectoria", situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit, cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836, i alhora, al ser propietat del Bisbat de Barcelona, la documentació relacionada amb l'edifici no consta individualitzada. Tot i ser la rectoria, a la casa no hi va viure mai el rector de la parròquia, però sí tenia masovers que tenien cura de l'església, del cementiri i de les terres que pertanyien a la parròquia. Pel que fa a les reformes, segons un informe de l'Audiència Provincial de Barcelona elaborat l'any 1937, en plena guerra Civil, hi havia un projecte de rehabilitació de l'edifici per transformar-lo en escola. Segons les fonts orals, la teulada fou refeta pels voltants de l'any 1970. Des dels anys 80 aproximadament, l'edifici s'utilitza com a casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés. Darrerament, grups de joves (menors) amb risc d'exclusió social també hi fan estades.
