La Rectoria del Far Dosrius

Maresme
Veïnat del Far, 9 - Zona del Far
Al camí del coll de Can Bordoi al Corredor, adossada a l'església de Sant Andreu del Far
427m

Coordenades:

41.62375
2.43578
452998
4608157
08075-150
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVI
Bo
Inexistent
Fàcil
Altres
Privada
Bisbat de Barcelona
Adriana Geladó Prat

Masia de planta més o menys rectangular, que es troba adossada a l'església de Sant Andreu del Far per la banda de ponent. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent longitud, amb el carener paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits en carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca la finestra central del pis, amb una motllura rectilínia que recorre l'intradós de l'obertura. A la planta baixa, al costat del portal, hi ha una petita finestra bastida amb quatre carreus. La façana de llevant també compta amb obertures rectangulars amb els brancals fets de carreus de pedra. La de la planta baixa presenta la llinda plana de pedra, mentre que les del pis tenen llinda de fusta. El portal de l'extrem de tramuntana també té llinda de fusta. A la façana de tramuntana les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Al pis destaquen uns registres horitzontals amb gelosia ceràmica. A l'interior es conserven portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra i les llindes planes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres de la façana principal embellides amb carreus de pedra.

L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim "Rectoria", situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit, cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836, i alhora, al ser propietat del Bisbat de Barcelona, la documentació relacionada amb l'edifici no consta individualitzada. Tot i ser la rectoria, a la casa no hi va viure mai el rector de la parròquia, però sí tenia masovers que tenien cura de l'església, del cementiri i de les terres que pertanyien a la parròquia. Pel que fa a les reformes, segons un informe de l'Audiència Provincial de Barcelona elaborat l'any 1937, en plena guerra Civil, hi havia un projecte de rehabilitació de l'edifici per transformar-lo en escola. Segons les fonts orals, la teulada fou refeta pels voltants de l'any 1970. Des dels anys 80 aproximadament, l'edifici s'utilitza com a casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés. Darrerament, grups de joves (menors) amb risc d'exclusió social també hi fan estades.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.81/161. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 107. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Https://www.peretarres.org [Consulta: 13-12-2017].