Can Polaina
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta, però els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat. A l'interior, els forjats del pis superior estan completament enderrocats i els murs de distribució força malmesos. Es conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons i alguna altra obertura força malmesa. També es conserva una cisterna rectangular i un banc corregut adossat a un dels murs perimetrals. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. Una part de la construcció està directament assentada damunt la roca del terreny. Alguns dels murs conserven part del revestiment arrebossat que els cobria.
Història
L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim "Polaina", situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, durant el segle XX, a la masia hi havia masovers.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.80/160. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
