La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865. Dins del Veïnat de l'església del Far, amb el núm 3, hi apareix el nom de "G. de Miquel Miloca", com a cap de casa d'un edifici i sis habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim "Miloca", situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Pel que sembla, la masia havia format part de les propietats de ca l'Arenes. Segons les fonts orals, durant bona part del segle XX, a la masia hi hagueren masovers. La Diputació de Barcelona la va adquirir a mitjans o finals dels anys 70 i, des de l'any 1982, hi ha uns masovers que s'ocupen de la finca i fan feines dins del Parc del Montnegre i el Corredor. Pel que fa a les reformes, els darrers masovers han fet diverses intervencions per evitar el seu degradament. S'ha refet la teulada, es va arranjar un dels murs que havia caigut durant el temps que la casa va estar deshabitada (entre que van marxar els darrers masovers i la va adquirir la Diputació) i s'han fet reformes interiors.
