Can Gregori Dosrius

Maresme
Veïnat del Far, 7 - Zona del Far
A la banda de ponent del terme municipal, sota les planes de Can Brunet, prop de la riera del Far
262m

Coordenades:

41.61406
2.40625
450531
4607097
08075-147
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XIX
Dolent
Coberta ensorrada, murs degradats, distribució interior malmesa.
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 08074A02600003
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta, però els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat. A l'interior, els forjats del pis superior estan completament enderrocats i els murs de distribució força malmesos. Es conserva el portal d'accés, rectangular, amb llinda de fusta i els brancals bastits amb carreus de pedra. També hi ha diverses finestres rectangulars i dos accessos més de les mateixes característiques. També es conserva la boca del forn, feta amb carreus de pedra. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. La façana principal, que està orientada a migdia, conserva el revestiment arrebossat original. Altres murs interiors també. Davant de la masia es conserven, tot i que en males condicions, un seguit de petits volums adossats destinats al bestiar. Són bastits en pedra i maons. També s'observa una cisterna i un petit safareig.

La primera referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim "Gregori", situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, la casa va pertànyer a la família Gregori fins a mitjans del segle XX. En Gregori havia estat membre col·laborador del Comitè de Salut Pública constituït a Dosrius durant la guerra Civil espanyola. Pels voltants de l'any 1985, a la casa s'hi va amagar el famós deliquent "el Vaquilla" i, posteriorment, també fou ocupada. Des de principis del segle XXI, la masia està en estat de ruïna.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.78/158. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.