Can Casellas
Dosrius

    Maresme
    Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 19 - Dosrius
    Emplaçament
    A ponent del nucli urbà, al km. 4 de la B-510 al seu pas per dins de la població
    141m

    Coordenades:

    41.59513
    2.40431
    450355
    4604997
    Número de fitxa
    08075-151
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 0353011DG5005S
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Edifici aïllat de planta rectangular amb un gran jardí posterior. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, acabada amb un ràfec senzill però de força volada a les quatre façanes. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars a tots els paraments. Destaquen les de la planta baixa, amb els emmarcaments en relleu motllurats. El portal d'accés compta amb un voladís superior de ferro decorat. Adossat a la façana de migdia, i orientat al jardí, hi ha un gran porxo rectangular amb teulada de tres vessants i delimitat amb una balaustrada d'obra emblanquinada. A la banda de llevant se li adossa un altre volum de planta rectangular, cobert amb una terrassa al nivell de la planta baixa que està delimitada amb la mateixa balaustrada que el porxo. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la divisòria entre els dos nivells motllurada. La tanca davantera que delimita la finca és d'aplacat de pedra, amb barana de ferro treballada.

    Estilísticament se'l pot adscriure dins del corrent d'arquitectura noucentista de postguerra.

    L'edifici, concebut com a habitatge d'estiueig, fou construït pels voltants de l'any 1945. Fou promogut per la família Casellas, que tenien una fàbrica de gènere de punt a Canet de Mar, i també eren els propietaris de la casa veïna de Can Roca. En origen, la construcció tenia una sola planta. La construcció de les terrasses laterals també és posterior. L'any 1989 fou aixecat el pis superior. Durant aquesta reforma es va poder comprovar que el sostre original era fet d'encanyissat amb guix i teules.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.18/037.