Can Roca Dosrius

Maresme
Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 5 - Dosrius
A la banda de ponent del nucli urbà, prop de la plaça de Catalunya i de l'ajuntament
139m

Coordenades:

41.5946
2.40523
450431
4604938
08075-28
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 0353017DG5005S
Adriana Geladó Prat

Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal destaca un gran portal d'accés emmarcat per dos finestrals amb reixes de ferro. Aquestes tres obertures presenten guardapols superiors en relleu, amb la part superior curvada i decorats amb garlandes florals. Les obertures del pis es corresponen amb tres petites finestres que també estan emmarcades amb guardapols superiors, tot i que més senzills. La façana està rematada per una motllura rectilínia damunt la que s'assenta un plafó d'obra esglaonat, amb la part central curvada. A la part posterior de l'edifici hi ha un porxo amb escala d'accés al jardí i balaustrada. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la divisòria entre les dues plantes decorada amb una motllura rectilínia múltiple. Cal destacar la tanca que separa la finca del carrer, formada per un sòcol d'obra decorat i coronat amb peces ceràmiques de color verd i groc. Presenta una reixa de ferro disposada entre pilastres, que també engloba les dues portes d'accés al jardí.

Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Cinteta. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge tardomodernista.

La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la "Geografia General de Catalunya". Tot i això, segons la seva fitxa cadastral, l'edifici fou construït l'any 1910. Aquesta data concordaria amb els anys de construcció del edificis veïns (entre 1911 i 1915), els quals presenten característiques similars arquitectònicament parlant. L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig fins que l'any 2002, els nous propietaris hi fixaren la seva residència. Anteriorment, l'any 1986 fou objecte d'una sèrie de petites reformes.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.15/034.