La Rectoria Sant Julià de Cerdanyola

Berguedà
Plaça de l'Església

Coordenades:

42.22376
1.8929
408634
4675214
08903-169
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Barroc
Contemporani
Neoclàssic
XVIII-XIX
Bo
Inexistent
Restringit
Residencial
Privada
Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 Solsona
María del Agua Cortés Elía. OPC

L'edifici de la Rectoria es troba adossat a l'església per la façana sud d'aquesta, al costat del campanar. És un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. L'edifici presideix la plaça de l'Església, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal és d'estructura simètrica, amb porta central flanquejada per una finestra a cada costat, tres balcons al pis i tres obertures de ventilació a les golfes. Els murs són de paredat, amb les cantoneres de pedra ben escairades, mentre que les obertures de la façana tenen muntants i llindes de maó, destacant les llindes que tenen el maó disposat a plec de llibre formant un perímetre lleugerament arquejat a la part superior i amb una cornisa triangular als tres balcons. Sobre la porta hi ha una placa amb un Sagrat Cor. Destaca especialment la porta de fusta pi, amb un treball de fusteria remarcable i amb una estètica noucentista.

Per l'estructura arquitectònica d'aquest edifici, l'estructura principal ens mostra un edifici que es pot datar entre finals del segle XIX i principis del XX, tot i que segurament amaga un edifici anterior que devia formar part de la parròquia. Possiblement ocupa part del lloc de l'antic cementiri que es va determinar en la consagració de l'església l'any 1106 feta pel bisbe Ot d'Urgell, i del primer habitatge del rector, que des del 1316 tenia obligació de residir en el lloc (L'any 1316 el rector Arnau Sacalm va arrendar, al clergue de Bagà Pere Companyó i a Berenguer Ferrer de Guardiola, tots els drets de la parròquia durant dos anys; a canvi aquests havien de servir l'església, residir en el lloc i encarregar-se de totes les obligacions del rector, entre altres) (AA.DD., 1998). L'any 1328 l'església va ser assetjada i cremada, possiblement també l'antiga rectoria, degut a la disputa entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç que administrava la baronia. El 1593, quan es va crear el bisbat de Solsona, Cerdanyola va passar a formar part d'aquesta demarcació, tot i que seguia depenent del Monestir de Sant Llorenç i l'abat era el que nomenava capellans, no el bisbe. El 1614 l'església encara constava com a parròquia, però el 1625 ja era sufragània de Sant Llorenç. El 1775 el batlle de Cerdanyola exigí al monestir de Sant Llorenç un sacerdot per a Sant Julià que hi residís sempre i que tingués cura de les seves ànimes; en aquest moment l'església era sufragània del monestir. Possiblement en aquesta època es rehabilités l'església i també la rectoria. El 1897 l'església de Sant Julià de Cerdanyola tornà a ser parròquia per decisió del bisbe Riu de Solsona i passà a formar part de l'arxiprestat de La Pobla de Lillet, en aquesta època es devia refer i ampliar la rectoria esdevenint l'edifici que veiem actualment. L'any 1985, al Centre Parroquial de Sant Julià de Cerdanyola es va fundar un grup de teatre que va fer tres representacions al centre parroquial i que va sorgir a partir de les representacions dels pastorets dels anys 1950. L'any 1918, la Junta de Capmasers i Magallers va destinar 23.200 pessetes per fer reformes a l'església, a la casa rectoral i al cementiri. En deixar de residir capellà al poble, la rectoria està llogada com a residència, en la que hi ha dos pisos.

DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.