Per aquest indret hi transcorria el camí ral de Manresa a Berga, el qual continuava, cap al nord, més per l'interior de la vall, per Merola, Farriols, Tresserra, Vilarrasa, el Lledó... L'any 1626 apareix documentat Gabriel Alsina com a hostaler de l'hostal que és "prop lo camí ral", i que probablement es refereix a l'Hostal de la Granota. El 1697 regentaven aquest hostal Joan Parcerisa i la seva muller Isabel. L'Hostal de la Granota continuava funcionant l'any 1776, quan n'eren propietari la família Riera, que també tenien l'Hostal Nou (avui hostal de Farriols). Aquest any hi va sojornar Francisco de Zamora, el qual va escriure: "Comimos en Caserras y después salimos de este pueblo para la Granota, encontrando algunos montes de carrascas y robles, hasta llegar al mesón de la Granota, que es, una venta infeliz".
Probablement al segle XIX es construí el segon edifici, destinat a acollir diverses famílies. Per la proximitat amb les colònies de cal Riera i l'Ametlla de Merola molts dels estadants que hi vivien treballaven a les fàbriques. A mitjan segle XX l'hostal ja no funcionava però encara hi havia una petita botigueta, regentada pels masovers. Entorn de 1990 els masovers van adquirir-ne la propietat i van fer-hi reformes.