La Carretera/Carretera Reial/Carretera B-24
Avinyonet del Penedès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Via de comunicació pavimentada, i de cabuda de dos carrils, que travessa el municipi d'Avinyonet pel mig, en direcció NE-SO, mediatitzant en gran manera l'urbanisme que es va desenvolupar en tota aquesta zona, especialment en lo que fa als nuclis de Cantallops i de Les Cabòries, on es va construir, dins el terme d'Avinyonet, un hostal de Carretera, encara existent com a restaurant. Hi ha innumerables cases que es van construir al seu costat, com Can Salvet, Cal Pauet Ràfols, cal Susanna, inclús edificis de caire religiós, com la vella església de Cantallops o la d'Avinyonet-Les Cabòries.
La carretera ha passat de ser un element valorat per la gent del poble com a positiu per a percebre-ho negativament pel fet de ser una via de tràfic molt intens.
Història
Durant la segona meitat del segle XVlll, regnant a Espanya el rei Carles lll, es va dur a terme la construcció de la nova carretera reial entre Vilafranca i Barcelona, l'actual B-24, una obra determinant pel desenvolupament dels municipis de Vallirana i Cervelló, i per suposat pel desenvolupament de dos importants nuclis de població del terme d'Avinyonet: Cantallops i Les Cabòries. Altres nuclis van anar també desenvolupant-se al seu costat: Clariana i també, Collblanc. En el cas de Les Cabòries durant el segle XIX es parla de les cases de La Carretera, doncs aquest gran nombre de construccions van tenir un gran pes específic en el territori d'Avinyonet. Va ser dissenyada per enginyers militars i realitzada en diverses fases, ateses les enormes dificultats que comportava l'accidentada orografia del territori. Entre Vilafranca i Barcelona es varen construir 59 ponts, el més important dels quals, a més del de Molins de Rei, va ser sens dubte el pont del Lledoner. El traçat que se li va donar ve a substituir el traçat medieval del camí Reial per Begues, l'actual carretera d'Olesa. És indubtable la seva importància en el municipi, la qual cosa ja s'esmenta al segle XIX, quan es considera l'eix que marca el seu desenvolupament: "71 casas distribuidas en dos barrios, separados uno de otro por la carretera que va de Vilafranca a Barcelona" (MADOZ, 1850: III, 188) un i altre costat de la carretera "
Bibliografia
MADOZ, Pascual (1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. Vol. III
