El diccionari català-valencià-balear de l'Insitut d'Estudis Catalans, defineix un jub com un dipòsit d'aigua semblant a una cisterna, al qual es baixa per unes escales, i està destinat a tenir-hi els aglans en remull perquè es mantinguin tendres durant tot l'any. En els indrets on hi ha afloraments rocosos, acostumen a estar excavats a la roca, i llavors es tapaven, com és el cas del municipi de Caserres.
A Castellbell i el Vilar, d'aquesta construcció n'anomenen xupet pels glans.
Salvador Vilarrasa, escriu "En les cases que tenen rouredes, per estalviar el blat de moro els hi donen aglans. Abans, quan hi havia gairebé a totes les cases de pagès la seva roureda, en aquest temps les collien no sols els de la casa sino tothom qui volia donant-ne la meitat a l'amo. En moltes cases tenien el jup, que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les aglans, mantenint-se gerdes tot l'any. Quan les havien collides, encara feien anar els porcs sota els roures tot el dia per menjar-se les que havien quedat i al vespre només els hi havia de donar una mica d'abeurar o sia aigua amb un grapadet de farina".
