Arran de la seva troballa es va posar al descobert una pavimentació d'opus signinum. Apareix també un dipòsit partit en dos àmbits, de nou revestit amb opus signinum i cordons hidràulics. El conjunt es pot interpretar com un lloc pel premsat de vi o d'oli.
El material ceràmic recuperat consisteix en fragments campanianes A tardanes, i ceràmiques ibèriques pintades, àmfora de boca plana, ceràmica de parets fines, sigil·lada aretina i sudgàl·lica, amb llànties d'oli de volutes, i finalment sigil·lada africana A, pàtina cendrosa, etc. Apareix també algun fragment de sigil·lada D.
Els treballs efectuats l’any 2006 van permetre determinar les fases evolutives de la zona en qüestió, des d'un primer assentament d'època ibèrica fins l'actualitat:
FASE 1. Ocupació ibèrica. Es va documentar una sitja amb forma troncocònica amb material ibèric en el rebliment i un retall per sota d'un dels murs d'opus signigum, amb una gran quantitat de ceràmica ibèrica associada. S'interpreta que es pot tractar d'un assentament agrari.
FASE 2. Ocupació romana alt-imperial. Possibles fons de sitja de la primera meitat del segle I dC. També es documenta un dipòsit d'opus signinum, un mur longitudinal N-S revestit d'un enlluït blanc i un àmbit pavimentat conformat per tres murs. La cronologia d'aquesta ocupació possiblement no aniria més enllà de mitjans del segle I dC.
FASE 3. Ocupació romana baix-imperial. No es documenta cap altra activitat antròpica fins al segle IV-V dC, moment en que es daten els materials que apareixen en un abocador. Es documenten a més una sèrie d'estructures muràries difícils de datar amb precisió pels materials que s'hi localitzen, però amb un post quem dels segles IV.
FASE 4. Època moderna-contemporània. Per sobre dels nivells d'ocupació romana es detecten directament els nivells moderns d'anivellació de la zona. Les rases de vinya, abundants en el sector, i la construcció del ferrocarril el 1912 van afectar el jaciment i la urbanització de la zona han afectat la conservació del jaciment.