Jaciment del Castell de Castellgalí
Castellgalí

    Bages
    Poble. Turó del Castell.
    Emplaçament
    En un turó a llevant del poble, a uns 200m d'aquest, sobre cal Casajoana

    Coordenades:

    41.67526
    1.84189
    403601
    4614370
    Número de fitxa
    08061-25
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Antic
    Ibèric
    Romà
    Medieval
    Segle
    I-II aC
    Estat de conservació
    Dolent
    Les restes del jaciment estàn molt tapades de vegetació.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN, R-I-51-5363 (Llei 25-6-1985, BOE 29-6-1985)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA nº I01471.
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 46804DG0134N
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Maria del Agua

    Al turó del castell s'han trobat vestigis d'un anterior establiment ibèric. Es tracta de restes d'un mur que formava la base del que hauria sigut un poblat o fortificació. El mur està orientat d'est a oest i té una llargària de 5,90 m, amb una amplada de 60 cm i 70 cm d'alçada, construït amb grans blocs de pedra disposats alineats, units amb poc morter i pedres petites. L'interior de l'edificació és molt remogut i sense restes materials. Sembla probable que el mur formés part del Castell de Castellgalí i per tant que fos posterior. Únicament es va trobar un fragment de ceràmica grega i ceràmica ibèrica.

    Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa. Caldria un estudi rigorós per determinar l'edat i l'origen dels constructors i habitants.

    L'any 1970 un grup d'afeccionats locals va fer una excavació al turó del castell en la que van extreure fragments ceràmics ibèrics que van quedar descontextualitzats: àmfora de boca plana, grisa de la costa catalana i campaniana A. Aquestes excavacions van permetre documentar el jaciment. Més tard, la realització dels fonaments del dipòsit d'aigua i algunes excavacions clandestines fetes al castell van motivar l'exhumació. Així el 1983 Joan Galobart va trobar restes de ceràmica datable entre els segles III-I aC, corresponent a finals de l'època ibèrica. Més tard es va descobrir les restes d'un mur que formava la base del que hauria sigut un poblat o de l'antiga fortificació medieval. L'existència al mateix lloc del castell fa pensar que el jaciment ibèric estigui molt arrasat. L'únic que sabem és que al segle II aC va estar ocupat durant cert temps.

    Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Galobart, J. (1983). El castell de Castellgalí, nou jaciment ibèric al Bages. Dovella nº 9. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa. Caixa d'Estalvis de Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01471, any 1988.