Jaciment de La Barata
Matadepera

    Vallès Occidental
    La Barata
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    643

    Coordenades:

    41.64045
    1.99113
    415979
    4610349
    Número de fitxa
    08120 - 288
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Medieval
    Modern
    Segle
    II aC- XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Tipologia A de la normativa específica pels elements arqueològics (Fitxa número 36 del Catàleg de Béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí (CC.AA)
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08119A005000090000YK
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    La Barata és una de les principals finques de Matadepera, la seva prosperitat i fama es deuen sobretot a l’hostal, servei vital pels usuaris del camí Ral de Barcelona a Manresa. La masia està situada a l'extrem septentrional del terme municipal de Matadepera, forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt o Serra de l'Obac. Propera a la Riera de les Arenes, i al costat mateix del camí Ral, des d'on domina la plana estratègicament.

    El jaciment arqueològic es troba identificat a l’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya o Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com assentament i lloc d’enterrament d’època romana.

    Es documenta a partir d’una intervenció arqueològica realitzada per R. Masdeu, l’any 1968, durant la realització de la pavimentació del camí d’accés a la masia des de la carretera BV-1221.

    El material localitzat és d’època romana. En concret, es tracta de fragments de dòlia, ceràmica comuna, fragments d'àmfora tipus Dressel 2/4, així com ceràmica comuna ibèrica i un fragment d'àmfora també ibèrica. També es localitzà una sepultura de tegulae en doble vessant, i restes òssies fragmentades, pertanyents a dos individus.

    Segons el catàleg (2009), en el moment de realitzar la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, l'any 1988,  eren dipositats sense inventariar en la Casa Museu Alegre de Sagrera de Terrassa.

    Des de la intervenció de l’any 1968, en la que no van aparèixer estructures, no s’ha fet cap altra actuació i no s’ha publicat cap estudi dels materials trobats en aquell moment.

    La importància estratègica d’aquest indret com a via de comunicació i l’establiment documentat d’un hostal des de l’edat mitja, juntament amb la presència de material arqueològic d’època romana, podrien fer pensar en un assentament similar d’aquesta època amb funcions similars. A la manera d’altres jaciments que les investigacions arqueològiques més recents van posant al descobert, en el territori de domini romà. Cal tenir en compte que les vies de comunicació, i la xarxa establerta pels romans, foren elements crucials per la implantació del model econòmic i social als nous territoris annexionats. Futures intervencions hauran de corroborar o desmentir aquesta possibilitat.

    La família Barata, procedent de Nàpols, ha estat des de l’establiment del segle XIV la propietària de la casa. destacant-ne el període d'hostal en el Camí Ral de Barcelona a Manresa. És interessant la informació que escrigué Francisco Zamora després de visitar la casa al segle XVIII. Antoni Barata fou ministre d’Hisenda el segon govern del trienni liberal, 1821- 1822. El conjunt fou restaurat cap el 1940 per l’arquitecte Jeroni Martorell per reparar els danys de la Guerra Civil.

    AJUNTAMENT de Matadepera (2009).  Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.

    FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.

    FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.

    FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.