Jaciment de Ca l'Amell de la Muntanya

Sitges

El jaciment de Ca l'Amell està conformat per un conjunt de troballes independents (algunes procedents d'excavacions arqueològiques i d'altres no) que van des de finals del Ferro fins a l'època medieval. Aquestes restes s'han localitzat al nord de la casa de Ca l'Amell, entre aquesta i el límit de la pedrera de Vallcarca. Probablement del període alt-medieval daten diverses tombes de les quals hi ha notícies de la seva troballa, però de les que actualment no es conserva cap resta visible. Unes van ser descobertes a finals del segle XIX, consistents en sepultures en forma de trapezi (de 1,80 m per 0,37m), i les altres localitzades el 1967 al costat d'una caseta que hi ha prop de la masia. El 1970 Joan Bellmunt va excavar un enterrament infantil d'època medieval. En una petita àrea de terreny es realitzà una recollida de material superficial, sense context arqueològic, corresponent a un conjunt ceràmic que abarca des del s.IIaC fins al s.IV; bàsicament ceràmica ibèrica, també pintada, sigil·lada, comuna romana, un fragment de ceràmica clara C i trossos de teules. El 1993 es va realitzar una excavació d'urgència, motivada per uns moviments de terres fets per una màquina excavadora que va deixar al descobert el fons d'una sitja. El reompliment de les restes de la sitja va aportar diversos materials datables al segle IIaC: ceràmica ibèrica, púnico-ebusitana i itàlica entre d'altres. Els autors de la revisió de la Carta Arqueològica al 2002 encara van observar la presència de diversos materials ibero-romans en una petita extensió a tocar del tall de la pedrera de Vallcarca.